cultura

Actuar sense teatre

Dramaturgs de la sala Flyhard creen un ‘thriller' a les instal·lacions esportives i escèniques de l'Àtrium de Viladecans, i generen una alternativa a la creació

Jordi Casanovas, Blanca Bardagil, Cristina Clemente i Sergi Belbel són dramaturgs que escriuen també per a espais no convencionals. Divendres, dissabte i diumenge presenten Assassinat a l'Àtrium, una manera original de traslladar la dramatúrgia catalana fora dels teatres. I també una manera esplèndida per celebrar els deu anys d'un equipament que engloba dos escenaris i unes instal·lacions esportives. Els espectadors (pràcticament ja s'han exhaurit les 1.200 entrades de les tres funcions) hauran de fer d'Agatha Christie i endevinar qui ha estat l'assassí del director del complex. Novel·la negra passada pel tamís teatral, amb grans dosis d'emoció i d'humor.

L'autor i director Jordi Casanovas és un defensor de multiplicar els centres on es puguin crear històries teatrals. Tothom pot ser generador de productes propis, no cal limitar-se sempre als productes que estan en gira. En uns anys en què els mateixos centres d'arts escèniques, impulsats pel Departament de Cultura, tenen limitacions pressupostàries, els municipis poden fer-se forts. De fet, ja fa anys que la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega impulsa les creacions en espais no convencionals, més enllà de les animacions més o menys lúdiques de carrer. Però són treballs als quals no accedeix, habitualment, el dramaturg, un aspecte que reivindica Casanovas. A Assassinat a l'Àtrium l'acció es realitza a través d'accions sense paraules i de text (“quan els personatges són a tocar del públic”).

El muntatge disposa d'uns quatre-cents actors per sessió. Però, després d'una introducció, el públic es divideix en tres grups que viuen els vint minuts abans del crim en espais diferents: la piscina (s'aborden motivacions del món laboral per matar una persona), escrit per Belbel i dirigit per Isra Solà; la pista de pàdel (el món competitiu dóna raons per al crim), escrit i dirigit per Bardagil, i la sala petita de l'Àtrium (explota el món afectiu de la venjança). L'obra, amb un ampli repartiment d'actors, és difícilment traslladable a cap altre escenari, però Casanovas no amaga la possibilitat de moure-ho fent, sempre, les adaptacions imprescindibles.

Jugada d'estalvi

Cristina Cervià, de la companyia La Mentidera, confia que el seu primer treball fora de l'espai no convencional els doni possibilitats per fer gires. Mgogoro el van estrenar al Temporada Alta, a la Casa de Cultura de Girona. El públic, en grups d'unes 40 persones, saltava d'espai a espai. Cervià defensava aquest treball, un cant còmic a l'optimisme, com a alternativa a la crisi dels teatres municipals. Hi ha, segons comenta Cervià, ajuntaments que no poden obrir el teatre per l'elevat cost de manteniment. Encara que les companyies s'arrisquin actuant a taquillatge, la sala suposa unes pèrdues que la regidoria de Cultura no pot assumir. en aquest sentit, actuar en equipaments actius (residències, escoles, cases de cultura) aporta nous espais per continuar respirant teatre, encara que sigui fora del seu lloc natural.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.