Perdre's amb una bona idea

Es pot tenir una bona idea i quedar ofegat pel seu pes, de manera que la seva realització o desenvolupament no n'estigui a l'altura. Posem-hi que Juan Diego Solanas, fill del també cineasta Pino Solanas que ara exerceix de polític alternatiu a l'Argentina, va tenir una bona idea: imaginar dos mons (un a dalt i l'altre a baix) encarats i units, però separats per la seva pròpia llei de la gravetat que, sotmetent-hi els seus habitants respectius, tendeix a l'elevació en el cas del primer i a la caiguda en el cas del segon. A la manera de la cèlebre Metròpolis languiana, en què els obrers viuen al subterrani d'una ciutat i els seus amos explotadors a la superfície elevada, els dos mons d'Un amor entre dos mundos (tot i que el títol original del film és Upside down) estan connotats socialment: a dalt hi viuen els rics i a baix, els pobres; a més, una megaempresa del món superior extreu petroli de l'inferior i, establint un règim repressiu que impedeix el traspàs d'un món a l'altre, se'n pot aprofitar dels que viuen a baix, com és el cas del protagonista, que investiga sobre els efectes rejovenidors del nèctar de les abelles roses.

Hi ha, doncs, un filtre màgic en joc, però també i sobretot una història d'amor impossible entre un noi de baix (Jim Sturgess) i una noia de dalt (Kirsten Dunst) condemnats a estimar-se perquè, com s'apunta al principi sense anomenar-se explícitament la teoria platònica de l'androgin, són com les dues meitats separades d'un sol cos. El cas és que la bona idea es comença a perdre amb una història d'amor desenvolupada a la manera de les comèdies romàntiques més planes, banals i llepades. Tot acceptant que hi ha més ficció que ciència en aquest hipotètic film de ciència-ficció, continua perdent-se amb un guió que se salta a conveniència les lleis de la gravetat que ell mateix estableix. I es perd encara més amb un tractament visual que vol ser imaginatiu i enlluernador, però que abusa de les imatges digitals i de la mateixa temptació d'agradar i sorprendre amb cada pla. Més que un efecte pictòric, acaba creant fons de pantalla.