Art entre les aules

Una gran escultura de bronze en pàtina blanca que representa l'Alícia de Lewis Carroll domina el gran vestíbul de l'edifici central de la Universitat de Barcelona (UB). És una obra de Kiki Smith, que dóna la benvinguda a qualsevol que vulgui entrar a l'edifici i anar descobrint les obres d'art contemporani que s'exposen entre les aules i despatxos del recinte de la plaça Universitat de Barcelona. Es tracta d'una exposició de sis obres de videoart i dues d'escultura, provinents de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació Sorigué de Lleida i totes datades a partir del 2000.

La mostra, fruit d'un conveni de col·laboració entre la UB i la fundació lleidatana, convida l'espectador a anar descobrint les obres d'art en un espai eclèctic estèticament i del segle XIX, com és el de l'edifici històric d'Elies Rogent de la Universitat, i veure com aquestes peces dialoguen en aquest context. Però, a més, les obres seleccionades són d'una gran qualitat, tal com apunta la doctora d'història de l'art de la UB Lourdes Cirlot, que ha participat en la selecció de les peces i els llocs on s'han instal·lat. “Hem treballat de manera molt especial la confrontació i conjugació entre les obres i els espais”, assegura Cirlot.

La referència a l'Alícia de Carroll en l'obra de Kiki Smith “ens obre la porta precisament a un món meravellós, com és el món de l'art”. Des del vestíbul, el recorregut continua cap a la primera planta de l'edifici a través de la imponent escala, al capdamunt de la qual s'ha instal·lat el vídeo de Bill Viola El retorn (2007), en què el mestre del videoart tracta el tema de la resurrecció dels morts a través d'un personatge que retorna a la vida i s'acosta a l'espectador a través d'una cortina d'aigua. Precisament la Fundació Sorigué acaba d'adquirir una altra gran obra del nord-americà: Oceà sense vora, i els drets europeus de la peça. Una mica més enllà, a l'Aula Magna, es projecta un vídeo del sud-africà William Kentridge, titulat Viatge a la Lluna, que homenatja Georges Méliès “amb una estètica dadà i surrealista i amb objectes que fan referència a l'art del passat”. Ben diferent és l'efecte que produeix el vídeo Civilització (2008), de Marco Bramvilla, que amb el seu barroquisme estètic, elaborat a partir de petits fragments de pel·lícules de tots els temps, conviu amb les pintures de gènere històric del paranimf.

Al claustre cobert de la primera planta i enmig del passadís s'ha instal·lat una escultura de l'artista britànic Leonard McComb, un home daurat que sembla fer un pas al front, cap al futur. El visitant gairebé es topa amb aquesta obra. En canvi, les dues obres de la russa Marina Alexeeva gairebé s'han d'anar a buscar expressament al fons de la biblioteca. Són dues petites caixes que amaguen projeccions hologràfiques amb escenes que succeeixen en una presó i una sauna.