Encara tots som pops

L'art és un joc d'anada i tornada. Warhol va donar aura artística a l'objecte quotidià, ara, Adriana Saavedra (Tarragona, 1990) treu aura a l'obra artística en situar-la a internet per a la seva venda i difusió. “Als Estats Units cada vegada hi ha més gent que amb un clic adquireix un peça. Així de fàcil i impulsiu”, diu l'artista que ha arribat al pop per la via de la fascinació per l'art urbà.

Em sorprenc que una artista defensi la pèrdua del ritual d'anar a una galeria, i més quan l'entrevista es produeix a la galeria del seu pare. “No és això”, em rectifica, “no tinc problemes amb les galeries, però vendre per internet és una opció més”. Dins d'aquest variat ventall de tries, a més de la proposta d'un marxant americà per moure la seva obra per la xarxa, la creadora presenta una exposició conjunta amb l'artista nord-americana, també pintora, Asleigh Sumner, l'obra de la qual va conèixer també a la xarxa. “Em va agradar la seva obra perquè vaig trobar complicitats amb la meva i a partir d'aquí vam establir una relació que ens ha portat a fer una exposició en comú. La mostra Silences (fins a finals de mes a la galeria Víctor Saavedra, Enric Granados, 97, Barcelona) estableix un diàleg entre el treball genuïnament pop d'Adriana i el treball combatiu, trasllat del muralisme urbà al llenç, d'Asleigh Sumner. L'ànima de Basquiat plana en la seva proposta.

Totes dues beuen de la mateixa font: l'arxiu d'imatges contemporànies que podem trobar al carrer, als mitjans de comunicació, a la publicitat. Formes carregades de significació que ens parlen d'un món en conflicte, combinades a la manera del collage en el cas de la pintora nord-americana. Pel que fa a l'autora catalana, les seves imatges són molt més warholianes en el sentit de donar transcendència i significació a imatges aparentment banals o mancades de vida. Adriana, com ho feia Warhol, manlleva icones mediàtiques per traslladar-les al quadre com és el cas de la pintura en què representa Patti Smith. “La meva mirada artística es basa en la realitat, m'agraden les imatges d'actualitat, em serveixen d'inspiració. No faig res de nou, però la meva aportació és el toc personal.” Aquesta manera de prendre les imatges té molt a veure amb la seva trajectòria prèvia com a fotògrafa. “Abans la pintura era el meu hobby, i la fotografia, el meu espai artístic. Ara és a l'inrevés, m'he centrat en la pintura i el meu hobby es la fotografia”, explica la creadora, que podríem encabir, als seus 22 anys, en una generació d'artistes que no tenen cap mena de rubor a recórrer a la història de l'art per actualitzar-la sense perjudicis.