Xolls?

L'abril és un mes plujós i ja se sap que l'aigua de pluja tendeix a ocupar tots els racons que pot. La canalla té un detector als peus i per això es van inventar les botes d'aigua, que segons a quins indrets encara continuen anomenant katiusques. Xipollejar és un esport d'aventura que molts nens practiquen saltant amb els dos peus damunt d'una d'aquestes acumulacions d'aigua. El registre estàndard sol dir-ne bassals o tolls, però aquesta primavera he descobert unes quantes variants territorials que em tenen ben distret. Ja en coneixia una de ben poètica: els pèlags. Així és com en diuen al Penedès dels bassals d'aigua de pluja, amb un terme que remet a arxipèlags ignots i bèsties pelàgiques. Però fa poques setmanes vaig entomar la pluja com un valent a la plaça Major de Sant Julià de Vilatorta, a Osona, i vaig veure que els vilatortins tenien una altra manera d'anomenar els tolls. En diuen biots. Un terme que probablement està relacionat amb els obis, els abeuradors per al bestiar. Encara no m'havia refet de la mullena que, a Montbrió del Camp, he trobat una altra manera d'anomenar els bassals: xolls. Una variant apitxada dels tolls, suposo, que l'Alcover-Moll ubica al Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre. Xipollejar pels xolls és la millor manera d'acabar xop.