Lax'n'Busto orgànic
El grup publica el seu 15è disc, ‘Tot és més senzill', amb 16 cançons que busquen la naturalitat i que estrenaran divendres a Girona
Ahir, durant l'entrevista amb Pemi Rovirosa i Jesús Rovira, algú del seu equip els informa que, a les poques hores de posar-se a la venda a les plataformes digitals, el seu últim disc de Lax'n'Busto, Tot és més senzill, ja estava en el número 1 de la llista de rock de la botiga d'Itunes a l'Estat espanyol. Ells pregunten qui hi ha en el número 2 i resulta que són els Beatles: Let it be. Jesús Rovira, beatlemaníac declarat –“Tot el que sé de producció de discos ho he après escoltant els Beatles”, diu el baixista, propietari de l'estudi de gravació La Casamurada, on s'ha enregistrat Tot és més senzill–, opina que és gairebé un sacríleg estar per sobre dels seus mestres. “Segur que és la versió Naked, la que va promoure McCartney per treure's de sobre els arranjaments de Phil Spector”, diu Rovira per treure importància al tema. Llavors algú diu que, a la llista general d'Itunes, el nou disc de Lax està en el número 2. Després de qui? de Raphael. Rialles generals. Això és espectacle.
Torna Lax'n'Busto, tot un clàssic del rock català que l'agost vinent celebrarà el 27 aniversari –tres vegades la vida en actiu dels Beatles– i acaba de publicar el seu 15è disc, de moment en versió digital i el 19 d'abril també en CD. És també el primer en què surten tots a la portada: una coberta tan senzilla com el missatge que envien des del títol: Tot és més senzill. “Tot és més senzill del que sembla en molts aspectes de la vida. El títol expressa sobretot un desig, una intenció. En aquest disc hem volgut que tot flueixi d'una manera natural, com un diàleg de notes entre persones que toquen una mateixa cançó. Es tracta de donar importància a les cançons i a les persones que les toquen”, expliquen. Senzill.
El grup va començar a treballar en les cançons de Tot és més senzill després de Nadal de l'any passat. Van gravar els assajos i alguns fragments d'aquests primers enregistraments de prova es van acabar incorporant a la gravació definitiva, que va tenir lloc durant sis setmanes a La Casamurada. Es va intentar que tots els músics toquessin alhora a l'estudi tant com va ser tècnicament possible, per preservar l'esperit “orgànic i viu, d'interacció entre els instruments”. Diuen que els va influir molt el seu treball amb Joan Albert Amargós, al projecte Simfònic. “Amb ell vam disfrutar molt del diàleg entre els músics”. Van estar treballant amb 22 cançons que han acabat sent 16 en el disc, més una de regal (Fàcil, difícil, impossible) que es pot descarregar per internet mitjançant un codi. El productor asturià Paco Loco va mesclar el disc al seu estudi gadità.
Més variat, més pop
El resultat de tot aquest treball és un dels discos més variats de Lax'n'Busto i, segons reconeixen els seus autors, també un dels més pop, tot i que el rock també hi és molt present: hi ha pocs solos de guitarres, però força llargs, i en algun tema (Tu em coneixes) ells mateixos noten la influència dels Pixies.
Després de llançar el primer single i videoclip, l'optimista Creu-me, i de renovar el seu web i la botiga en línia, Lax'n'Busto presentarà aquest divendres el disc a l'Auditori de Girona, dins del festival Strenes, en un concert en què volen tocar les 16 cançons noves i alguns clàssics de la casa, en un escenari també senzill, amb llum blanca i la bateria en primer terme.
