Crítica
Àngel Quintana
Pamflet antiavortament
No sé si es tracta d'una casualitat o d'una conspiració, però resulta curiós que la mateixa setmana que s'estrena la lliçó de doctrina sobre la puresa de l'amor de Malick s'estreni també October Baby, la pel·lícula que va servir de model exemplar a les organitzacions antiavortament dels Estats Units.
October Baby està basada en la història real de Gianna Jessen, una noia que va investigar els seus orígens familiars arran que un metge li va dir que havia tingut un naixement prematur, per culpa d'un avortament fallit. La protagonista d'October Baby és una noia de dinou anys que, després de saber aquesta notícia i descobrir que ha estat adoptada, viatjarà per diversos llocs dels Estats Units a la recerca de la seva mare biològica. En la recta final es trobarà amb un capellà que l'ajudarà a confrontar la situació i a saber perdonar la mare que li va voler treure la vida quan estava embarassada.
El film és el debut dels germans Andrew i Jon Erwin, dos cineastes que es declaren militants del Partit Republicà, conservadors i que, arran del film, van crear l'organització Every life is Beatiful, centrada en la lluita contra l'avortament. L'estrena d'October Baby als Estats Units va ser un petit èxit gràcies a l'ajuda d'organitzacions com Focus on family i Priest for Life, que van promocionar-la entre nombroses organitzacions cristianes. Deixant de banda el seu caràcter de pamflet, allò que sorprèn d'October Baby és com recicla elements d'una certa estètica indie per crear una pel·lícula que juga obertament amb els sentiments més primaris, per conduir-ho tot cap a un final catàrtic obertament ploraner.
És una pel·lícula matussera i sense control del temps. Tot resulta allargassat, fals, edulcorat, i està orientat cap a un discurs unidireccional, sense que hi hagi cap debat possible, ni cap contraposició d'opinions.