Boxa contra el feixisme

“M'espanta més la violència política o social dels telenotícies. La boxa per a mi és un camí cap a la redempció.” A més de ser conegut com a germà d'“el millor actor del món”, segons diu ell mateix, Carlos Bardem s'ha significat com a actor i com a escriptor. Alacrán enamorado, pel·lícula que s'estrena avui als cinemes, es basa en una novel·la seva, i Carlos n'és també coguionista i intèrpret. Menys coneguda és la seva afició per la boxa, un món on els personatges com el protagonista principal d'aquesta història, Julián Alacrán López, són més freqüents del que es podria pensar. “He vist molts Julians arribar al gimnàs, carregats d'odi –explica Carlos Bardem–, i a base de disciplina, d'aprendre a respectar el rival, d'entrenar... han esdevingut més bones persones. L'odi inhabilita per boxejar i per viure.”

Santiago A. Zannou, cineasta que va saltar a la fama amb la seva òpera prima, El truco del manco (tres Goya el 2009), practicava també la boxa, i s'ha afegit als cineastes que l'han abordat al cinema. Alguns d'ells ens han deixat films tan notables com Toro Salvatge, Cincerella Man o Ali. “Tots els que hem fet pel·lícules sobre la boxa hi hem trobat una metàfora –explicava el director aquesta setmana, en una roda de premsa a Barcelona–. En aquest cas sobre la vida, sobre aixecar-se després d'una caiguda i intentar ser millor. Hem parlat de la boxa amb respecte i l'hem associat a la superació, no a les màfies o altres aspectes negatius.”

Alacrán enamorado parla de boxa, però també dels grups neonazis que estan ressorgint i agafant força amb la crisi. Segons el director, la pel·lícula “és una reflexió sobre els feixismes que creixen a Europa”. “Volia fer una pel·li que aportés un punt de llum, d'esperança, en un moment de crisi, i que insufli energies, que faci veure a la gent que al seu interior hi ha llum”, afegeix.