ARQUEOLOGIA
Besalú exposa un llarg període de la seva història
El jaciment del barri de Capellada, que conté estructures d'entre el segle II aC i el segle XV, s'està acabant de condicionar per afegir-se als circuits turístics del municipi
-
Vista parcial del jaciment , amb pedres de colors diferents que serveixen per distingir les èpoques constructives. R. E. -
El recinte, vist des de la part més alta. R. E. -
La torre Lardera, ja documentada al segle XI i recuperada en uns altres treballs arqueològics, es troba situada al costat del jaciment que ara es musealitza. R. E. -
Arqueòlegs treballant en el jaciment de Capellada, el 2008. R. E.
La recerca arqueològica i la consolidació del jaciment de l'antic barri de Capellada, de Besalú, s'han donat per acabades, després de sis anys de feina. La vila comtal disposa a partir d'ara d'un nou espai que, d'una banda, té una gran importància científica perquè ajuda a explicar un període molt extens de la seva història (el recinte comprèn des del segle II aC fins al segle XV) i, de l'altra, esdevé un nou atractiu per als visitants. El jaciment –format bàsicament per vestigis d'habitatges, un tram de l'antic camí empedrat i fragments de muralles– està connectat al cèlebre barri vell, d'època medieval, a través dels carrers Tallaferro i Rocafort, i s'incorporarà aviat a les rutes turístiques.
Passeig arqueològic
A partir d'un projecte de l'arquitecte Dani Mallarach, el jaciment, d'uns 950 m², ha adoptat l'aspecte de passeig arqueològic. Gràcies a la inclinació del terreny, el visitant obté unes panoràmiques que li permeten entendre millor el conjunt. Per distingir-les amb facilitat, les diverses etapes constructives s'han marcat amb terra de colors diferents. Així, per exemple, l'àrea ocupada per un edifici del segle I (època altimperial romana) és de pedra blanca; la superfície d'un habitatge aixecat un segle més tard és de color taronja (aconseguit amb triturat de ceràmica), i les sitges i altres dipòsits de diferents èpoques tenen el color marronós de la greda volcànica o el grisós de la pedra de marbre. Per a la consolidació de murs s'ha usat morter elaborat amb el mètode original, és a dir, només amb aigua, calç i sorra. Quant a les zones de pas, s'ha fet servir pedra, fusta i ferro cor-ten. Unes franges enjardinades marquen el perímetre del conjunt. Els pròxims dies la museïtzació es completarà amb la instal·lació de plafons explicatius que incorporaran recreacions dels edificis, entre altres informacions.
El valor científic
El nou recinte arqueològic ocupa un espai que durant segles havien estat horts. Des que s'hi va començar a excavar, el 2007, hi han treballat diferents equips amb directors diferents, l'últim dels quals és Joan Frigola. “Aquestes restes –explicava ahir Frigola– són molt potents i demostren que Besalú no és només edat mitjana, sinó que Besalú comença molt abans.” Les restes més antigues que hi han descobert són estructures tardoibèriques (segle II aC) i les de més envergadura corresponen als segles I i II, en plena dominació romana. El veïnat va tenir vida fins als terratrèmols del segle XV. Va ser principalment un barri d'habitatges, tot i que s'hi han trobat indicis de treballs metal·lúrgics. Els materials recollits (ceràmiques, fragments de mur pintats, monedes, etc.) s'han dipositat al Servei d'Atenció als Museus (SAM) de Girona.
