El llibre com a obra d'art

Que el llibre és una obra d'art?, ben segur. Però el llibre ho és no perquè hagi estat confeccionat exprés i amb aquesta intenció per un autodesignat o reconegut artista plàstic, sinó que el llibre és, per ell mateix, en la seva presència objectual, una obra d'art. I ho és ara i ho ha estat sempre. Aneu a qualsevol biblioteca; a la dels franciscans de Sant Antoni de Pàdua, del carrer Santaló de Barcelona, per exemple: hi trobareu magnífics tresors bibliogràfics. Agafeu un llibre, incunable, del renaixement, barroc o romanticisme i, si aquell llibre ha estat fet amb cura i qui l'ha elaborat l'estimava, us trobareu que per presentació i composició tipogràfica el llibre ha estat creat per a ser atractiu a la lectura; fa goig tenir-lo a les mans i omple de plaer els ulls.

Deixant ara les vellúries, anem al que en dèiem llibre a l'anglesa, ja des del XIX, o els nostres llibres del modernisme; quina meravella de composició cada pàgina, les cobertes, els lloms; tot hi és no per fer maco sinó perquè la lectura, que n'és la finalitat, sigui atractiva i arrossegui la voluntat del lector. El que la presència del llibre no hauria de ser és la d'un pamflet de propaganda; el llibre no és per cridar l'atenció sinó per invitar el cervell i la mirada a gaudir sensorialment de tot el que s'hi diu en l'objecte singular que s'ofereix i es maneja. A la modernitat això també és possible perquè el llibre mai no és una cosa seriada, malgrat l'aparença; cada exemplar és únic, personal, pertany a qui el té, que no canviaria per res.

Al nou món de la digitalització aquestes meravelles sensorials i anímiques també hi han de ser possibles.