Còmic personatge amargat i d'esma

Curiosa manera d'un metge d'aconsellar sobre les maldats del tabac. Txèkhov va ser un metge de pega, perquè, en realitat, atenia de franc els pobres i no feia gaire caixa al llarg del dia. Sí que li interessava escriure i per això va anar trobant espai a la premsa, i posteriorment, a les editorials, amb els seus contes i encara a l'escena amb els seus drames. La situació que planteja a la conferència escènica Sobre els danys del tabac és el retrat, en realitat, d'un desgraciat. Que com més confessa la seva soledat i desolació, més riure provoca entre el respectable. Imaginin-se un home amb nou filles i una dona possessiva que l'arraconen (ell diu que són un equip de futbol, però es pot intuir que no va pas junts sinó que ell sent que les 10 s'alcen en contra d'ell). Ell, un home que se sentia orgullós en la joventut de plantejar-se problemes científics que provava de resoldre a partir de l'observació i de l'experimentació empírica, avui se sent com una mena de mico de fira. Que la seva dona utilitza perquè disserti en conferències benèfiques, amb el desig amagat d'aconseguir aportacions per al seu reformat. En realitat, aquest és el negoci que manté el nucli familiar i ell, venut, no té alternativa a dignificar la seva vocació científica més que en aquestes conferències per a desvagats. L'obra presenta, en un principi, últimes funcions a la Villarroel aquest dimarts i dimecres vinent, que acomiaden la breu estada de 6 funcions.

Probablement la ràbia en veure's en aquests verals l'encega i el converteix en un personatge encara més inútil, més caricaturesc del que el considera la seva dona. Una mare de família que també es podria valorar amb un punt de bondat quan deixa que pugui esbravar la inquietud científica convocant xerrades que imparteix el seu home. Però, és clar, aquesta és una mirada que no podrà tenir mai el marit i que, per tant, mai no es podrà plantejar la possibilitat de benevolència (atès que és Ivan Ivànovitx Niukhin, l'únic que intervé en la sessió).

Frances Cerro és l'adaptador i director del muntatge. Amb cirurgia, ha inserit un altre text paròdic de Txèkhov, que remet a les ostres del títol. Altra vegada, es tracta d'un passatge de la infància d'aquest dissortat ponent que el degrada com a persona, però que ell no dubta a confessar. Aquest nou fragment permet diferenciar la peça de la que va dirigir Manuel Dueso a la Sala Muntaner. En aquella ocasió, la conferència científica sobre el tabac es completava amb dues minipeces breus: El prometatge i L'ós. Sota el títol de Txèkhov in love, es va representar de mitjans del desembre del 2011 a mitjans de gener del 2012.

El comunicador Xavier Graset (com a periodista destaca sent el presentador de L'oracle de Catalunya Ràdio i com a articulista d'El Punt Avui setmanalment) se sent còmode en aquesta nova faceta professional. Planteja un personatge tan desgraciat com tendre, que genera riures però també una certa empatia pel seu aire de víctima sense saber com. Ivan Ivànovitx ja ha esmerçat molts dels seus descobriments en aquella sala amb conferències anteriors. Des de la seva actitud respecte a les xinxes a la constatació que el cafè provoca greus mals de panxa. Avui li toca parlar del tabac (i de les ostres, de repicó).