L'herència d'en Pepe Rubianes

Per entendre d'on surt Lorca eran todos cal capbussar-se en el temps. I en l'espai. Rubianes no tenia esma de tornar a Barcelona a reprendre la seva enèsima temporada de Rubianes solamente el 2005. Estava refugiat a la seva Kenya dels somnis, on no se'l coneixia com a actor sinó com a un personatge rialler, despreocupat... Els companys del Tricicle van baixar a veure'l. I se'l van trobar absort amb una tesi que havia abandonat feia dècades, investigant sobre les veritables causes de Federico García Lorca. La visita dels artistes li va despertar les ganes de traslladar a escena tot allò que havia anat descobrint, procurant recuperar la dignitat de Luis Rosales, fins llavors tingut per delator de Lorca quan en realitat havia provat de protegir-lo i només la fatalitat va dur-lo, involuntàriament, a la boca del llop.

Rubianes, sense pèls a la llengua, advertia que la democràcia havia caigut en la trampa amb una transició massa permissiva amb un feixisme encara deslliurat de cap pena. Sense necessitat ni tan sols de demanar perdó de res. Els hereus dels que van donar suport a l'alzamiento, avui encara gaudeixen dels privilegis que van arrabassar als que van marxar a l'exili, com recordava recentment No parlis amb estranys d'Helena Tornero (TNC, 2013).

Carmen Rubianes, germana de l'actor i hereva de les seves creacions, va convenir amb els impulsors de la productora Escena recuperar aquell Lorca eran todos, amb el mateix repartiment del gener del 2006. Faltant Rubianes, Frederic Roda, antic company de teatre i d'universitat, va assumir l'encàrrec de coordinació d'actors. Els actors van recuperar al moment les marques i les intencions que havia apuntat Rubianes, ja fa més de set anys. L'estrena es va fer a la Sala 2 del Club Capitol. Rubianes havia complert un somni: poder conciliar l'humor de sempre amb la reflexió menys subornable. Li agradava poder fer la introducció del seu Lorca eran todos i, tot seguit, baixar les escales, per provocar la disbauxa amb el Rubianes solamente. Avui és impossible recuperar aquell pròleg. L'obra manté tota la seva lletra i, només al final, hi ha un canvi notable: si al 2006 es projectava una foto de García Lorca, avui, a més del poeta, també hi apareix Rubianes al seu costat. De fet, l'espectacle ha canviat de sala. Ara presideix la llavors Sala 1, que va passar dir-se Sala Pepe Rubianes, arran de la mort de l'humorista.

David Martínez, que ja havia treballat amb Rubianes en aquella gira boja de Lorca eran todos (impulsada, sobretot, arran de la censura per part de l'Ajuntament de Madrid), segueix fent el calendari d'aquest muntatge. No són els millors temps per a les temporades però esperen mantenir el títol en cartell fins al 23 de juny. També es preveu una gira àmplia per Catalunya i per l'Estat espanyol. També s'han reprès les negociacions perquè, a través de l'Instituto Cervantes, l'espectacle pugui fer una gira notable per tot el món. Es parla d'arribar a places com Washington o Nova York. I què queda de la polèmica? Avui, tot s'ha esvaït. Se'ls contracta als municipis independentment del color polític del consistori. Ara, la que es defensa és la mateixa obra amb una interpretació densa, de múltiples veus que recuperen capítols investigats per historiadors com Ian Gibson. Etern.