Gossos, al ritme d'ara

Un any sabàtic? El 2012 no ha estat exactament això per als cinc components de Gossos, que han aprofitat bé aquest any i mig d'allunyament dels escenaris per treballar en projectes paral·lels –Natxo amb The Wireless, el seu tribut a Marley; Juanjo amb Menaix a Truà, Santi amb Asstrio, etc.– i també en el seu onzè disc d'estudi, Batecs (Música Global), amb setze cançons noves que volen ser una banda sonora adient per a aquests moments de canvis, per al “nou món que batega amb consciència i saviesa”. Un nou món que apareix en els agraïments del disc com a font d'inspiració que fa possible “que un futur millor sigui de tots i per a tots”. Batecs, si cal subratllar-ho, és un disc optimista en aquests temps difícils.

Natxo Tarrés dóna més pistes sobre Batecs: “Creiem realment en aquest nou món, en aquests batecs que són tota una sèrie de nous projectes que comencen a aflorar, que emergeixen de la necessitat i de les ganes d'entendre l'economia i tot plegat des d'un altre punt de vista. Estem forçats a viure d'una altra manera, a reinventar-nos, perquè el món s'enfonsa. I mentrestant, com en el Titànic, els músics continuem tocant.” Tarrés aclareix, però, que el discurs de Gossos en aquest disc no ha variat substancialment respecte als seus treballs anteriors, sobretot Dia 1 (2010): “Batecs és simplement un altre fascicle, un altre capítol de la mateixa novel·la.”

Com diu Tarrés, en els seus vint anys d'història –els celebren aquest mes, sense fer res especial: “Ja veurem què fem si arribem als 25”–, Gossos no ha conegut res més que la crisi, almenys des del punt de vista del negoci musical: quan ells van sortir a escena, el 1993, l'anomenat “rock català” ja estava de baixada i ells ja nedaven a la contra. Llavors van apostar per una proposta sorprenent, cent per cent acústica i sense bateria, fins a la incorporació de Serratosa, ja en el nou mil·lenni.

Batecs és un disc força tranquil, sobretot en contrast amb els més elèctrics Oxigen (2007) i Dia 1. “Té un punt que ens connecta una mica amb els nostres orígens, tot i que ja no tenim 20 anys, sinó 40”, diu Tarrés. Com a primer single s'ha triat Fills del sol, un tema “apropiat per a les radiofórmules, però que no representa tot el disc”. Santi Balmes, la veu del grup barceloní Love of Lesbian, fa un duet amb en Natxo a la cançó En pau, que simbolitza en certa manera el “reconeixement mutu” entre aquests dos grups de llarga i sòlida trajectòria. I un bon exemple del compromís social que destil·la el disc és La vall d'Artigues, una cançó dedicada a aquest petit paradís del Bages on “orienten la gent en temes de sostenibilitat i varietats agrícoles autoresistents”, explica Natxo Tarrés, que ja fa temps que treballa pel seu compte “en temes de moneda social i de productes de quilòmetre zero”. “Abans ens deien que érem molt rars i ara molta gent ens demana informació sobre aquests temes”, diu el músics sobre el canvi de mentalitat que s'està produint en aquesta societat, on la crisi també obre la porta a noves oportunitats i a noves maneres de veure l'economia i la vida en general.

El disc s'acaba amb una cançó de títol força significatiu en aquest context, Res tornarà a ser igual. És la cançó que els van encarregar per a la sèrie Polseres vermelles, amb una tornada oberta a múltiples interpretacions, totes positives: “Res tornarà a ser igual / Lluitarem fins al final / Un nou matí pot començar/ Si tanco els ulls me'n vaig al teu costat”.