Des de Hawaii, via satèl·lit i per a tot el món

Amb la publicació, l'any passat, de Prince from another planet (triple CD que recollia els seus concerts al Madison Square Garden del juny de 1972) i, ara, d'Aloha from Hawaii via satellite en versió deluxe, els dos històrics directes de l'Elvis Presley de la dècada dels 70 ja tenen la seva –definitiva?– posada al dia. El concert que, el 14 de gener del 1973, es va emetre en més de 40 països i per a un total de 1.300 milions de teleespectadors en sistema quadrifònic, l'assaig general de dos dies abans i les cinc cançons que Elvis va cantar quan l'audiència ja s'havia esfumat del Honolulu International Center (entre les quals Early morning rain, versió de Gordon Lightfoot) conformen el menú d'aquest Aloha d'aniversari, que es completa amb un llibret de 24 pàgines i –ep!– un tiquet de descompte per visitar Graceland, la mansió del cantant a Memphis. Qui ja conegui el disc, valorarà d'aquesta edició, sobretot, l'oportunitat de tenir els dos concerts hawaians empaquetats en un mateix lot. Qui no, descobrirà un dels productes que més bé il·lustren el fet que l'Elvis dels anys 70 va ser quasi tan gran com el dels anys 50, amb una posada en escena igualment magnètica i una banda –la TCB, amb músics com ara James Burton, Jerry Scheff i Glenn Hardin– com n'hi ha hagut ben poques. El concert, per si algú ho ha oblidat, començava amb l'Also Sprach Zarathustra de 2001 enllaçat amb See see rider i tenia, entre els seus moments àlgids, el Something de George Harrison, I'm so lonesome I could cry de Hank Williams (“probablement la cançó més trista que he escoltat mai”, diu), i una An american trilogy amb la qual Elvis es reivindicava una vegada més com a sobrenatural cantant de gospel i que, quatre dècades després, continua provocant esgarrifances.