cultura

Maresme

Calella, ciutat de gegants

El municipi maresmenc celebra durant tres dies el nomenament com a Ciutat Gegantera i rep de la població de Masquefa l'honor de custodiar durant tot un any els gegants de Catalunya, en Treball i na Cultura

Un total de 140 colles i més de 3.500 geganters donen fe de la importància d'aquest moviment tradicional i arrelat al territori català

Calella ha respòs amb majúscules a l'encàrrec d'organitzar durant tres dies la celebració de Ciutat Gegantera que la converteix fins al maig del 2014 amb la població catalana que custodia els gegants de Catalunya, en Treball i la na Cultura. La Colla de Geganters i Grallers de Calella, amb el suport de l'Ajuntament, entitats i voluntaris, ha superat amb nota una prova difícil, sobretot pel què fa a l'organització. Aquest migdia, durant l'acte central de la festa i amb una riera Capaspre plena de gom a gom, el cap de colla, Marc Buch donava les gràcies a tots per la gran feina feta i la ciutat li responia amb un aplaudiment unànime. Perquè des de divendres i fins avui, a la coneguda com a capital turística del Maresme s'ha viscut autèntica fal·lera gegantera. La programació, gestada durant dos anys, ha inclòs un bon grapat d'activitats que combinaven les accions al carrer més vistoses amb les novetats més arriscades, com ara posar dins el mar les figures en una banyada gegantera que va ser seguida per prop d'un centenar de valents. La celebració va començar divendres al vespre amb el pregó on, amb una plaça de l'Ajuntament plena a vessar, on es va explicar la història dels gegants de la ciutat que prenen el nom a les dues festes majors: en Quirze i la Minerva. Tot i això, el protagonisme se'l va endur en aquesta ocasió el capgròs més estimat, en Mastegamosques que ha quedat immortalitzat a la façana de l'antic ajuntament amb una figura de bronze per commemorar la data. Una cercavila del bestiari de foc fins a la fàbrica Llobet-Guri on els esperava un concert a càrrec dels grups Els Catarres, Brams i Ebri Knight va tancar la primera nit. Dissabte, l'acte central va anar a càrrec dels geganters i gegants que van avançar-se a l'estiu fent la primera banyada. Els més valents, pel què fa a les figures, van ser els amfitrions i els de Sant Celoni, que van entrar sense por fins al bot de l'aigua fins a dues vegades seguits de geganters i gent anònima disposats a compartir el bateig d'aigua. La plantada de gegants al passeig de Manuel Puigvert amb la mostra de balls va permetre gaudir de les desenes de figures ben alineades. Durant la mostra de balls es van poder veure en acció les figures dels Gegants de Barcelona, els més antics de Catalunya, que van fer els honors de participar en la festa. També van ballar els de Masquefa, Cervera i els veïns de Sant Pol de Mar amb el ball de l'almorratxa, un autèntica mostra de destresa.

L'anècdota

Avui era el dia gran i com a tal, més colles s'han afegit a la trobada de Calella. La plantada s'ha fet a quatre punts diferents de la ciutat, fet que ha permès que les figures omplissin tots els carrers del centre amb l'objectiu de participar en una cercavila que anés a coincidir a la riera Capaspre, un punt magnífic per admirar les 400 figures que l'entitat de Calella ha aconseguit reunir. A l'alçada de la plaça del Bunyol s'havia instal·lat l'escenari on s'han dut a terme els balls i els parlaments que l'ocasió reclamava.

L'Ajuntament havia convidat per a l'ocasió la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ha estat escridassada per un grup reduït de persones que li han retret les polítiques de retallades. El cap de colla dels geganters de Calella els ha reclamat que deixessin pel final les seves demandes i l'acció s'ha neutralitzat. Els geganters de Masquefa han fet l'entrega solemne dels Gegants de Catalunya a l'entitat de Calella que els ha rebut amb solemnitat i té el deure de passejar-los per la geografia catalana com a símbol del seu nomenament com a capital gegantera.

Durant tot el mes de maig l'edifici de l'antic ajuntament acull diferents mostres de fotografies sobre gegants, una exposició de gegants de paper i un espai multimèdia amb joc interactiu amb , evidentment, en Quirze i la Minerva com a autèntics protagonistes.


t.m.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.