avançament. editorial
Viatge a l'Índia
Un relat transgressor i provocador, una novel·la ambiciosa, suspens, poesia, filosofia. Una obra innovadora que no deixa indiferent. Gonçalo M. Tavares, un dels escriptors portuguesos, i de la resta del planeta, més respectats, ens proposa un viatge iniciàtic amb el millor de l'enginy, la lucidesa i la ironia que el caracteritzen. Us oferim un breu fragment d'un dels cants que formen aquest llibre
de Tavares han estat adap-
tades a peces teatrals i audio-
visuals, i s'han publicat en un total
de 46 països
CANT I
1
No parlarem de la roca sagrada
on es va construir la ciutat de Jerusalem,
ni de la pedra més respectada de l'antiga
Grècia,
situada a Delfos, a la muntanya del Parnàs,
aquell Omphalus —llombrígol del món—
cap a on has de dirigir la mirada,
a vegades les passes,
sempre el pensament.
2
No parlarem del Tres Vegades Hermes
ni de la manera com en or es transforma
el que no té valor,
només gràcies a la paciència,
a la fe i a les falses narratives.
Parlarem d'en Bloom
i del seu viatge a l'Índia.
Un home que va sortir de Lisboa.
3
No parlarem d'herois que es van perdre
en laberints
ni de la demanda del Sant Grial.
(No es tracta aquí de trobar la immortalitat
sinó de donar un cert valor al que és
mortal.)
No es farà cap forat per trobar el centre
del món,
ni es buscaran en coves
ni en els camins de la selva
les visions que els indis idolatraven.
4
No es tracta aquí de fer un dejuni
al capdamunt de la muntanya sagrada
perquè la flaquesa i els aires elevats
provoquin tremolors i malalties benignes.
Es tracta senzillament de constatar
de quina manera la raó encara permet
alguns viatges llargs.
Parlarem d'en Bloom.
5
No anirem a admirar de prop el Vesuvi,
ni tirarem animals
al cràter per tal de calmar els elements.
No matarem per l'aigua de l'eterna joventut,
ni maleirem noms
llançant tauletes amb lletres maleïdes
a les aigües de Bath, a Anglaterra.
No parlarem de les grans piràmides de Gizé,
del seus múltiples passatges secrets
que permeten l'entrada o la fugida dels
homes.
6
No parlarem de les ruïnes de Stonehenge
o d'Avebury,
ni dels alineaments massa exactes de pedres
a l'illa de Lewis.
No parlarem d'aquells miracles deixats
una mica per tot arreu,
d'aquelles cartes de pedra que els antics ens han enviat.
Parlarem d'un home, en Bloom,
i del seu viatge a començament del segle XXI.
7
No parlarem dels terribles esdeveniments
naturals
de la història del món.
Terratrèmols i tsunamis, ciclons a Bangladesh,
tifons al Carib;
el món es belluga i pateix incendis i inundacions
des de Noè, com a mínim.
No parlarem de la Pedra Negra de la Meca
i de les set voltes que aquesta pedra exigeix
que un creient faci al voltant de la plaça.
Parlarem d'en Bloom i del seu viatge
de Lisboa a l'Índia.
8
No parlarem de la ciutat inca de Machu Picchu,
no parlarem de les coves de Lascaux,
ni dels seus dibuixos infantils,
amenaçadors i seriosos.
No parlarem dels cavalls xinesos
ni dels éssers mitològics de les roques
d'Ontario.
Parlarem d'en Bloom. I del seu viatge a l'Índia.
9
No parlarem de l'aparició sobtada
de nans en certes coves de Mèxic,
ni dels penya-segats de Colorado
on a la pedra s'hi van construir cases.
No parlarem de les taules de peu de gall
ni de les periòdiques visites del
Més Enllà a les cases
de ciutadans racionals.
Parlarem d'un viatge a l'Índia.
I del seu heroi, en Bloom.
10
Parlarem de l'hostilitat que en Bloom,
el nostre heroi,
va revelar cap al passat,
en alçar-se i anar-se'n de Lisboa
en un viatge a l'Índia per anar a buscar saviesa
i oblit.
I parlarem de com al viatge
es va endur un secret i el va tornar, després,
gairebé intacte.
11
És indispensable donar a conèixer accions
terrestres
amb la longitud del món i l'altura del cel,
però és important també parlar del que no és ben bé
tan extens o tan alt.
És cert que els grecs van intentar perfeccionar
tant la Veritat com el gest,
però les idees van ser de bon tros el que va
canviar més.
Ha arribat, doncs, el moment de posar Grècia
cap per avall
i de buidar-li les butxaques, benvolgut Bloom.
12
Alerta amb els homes que se'n van amb ganes
i feliços: a la primera acció, si cal,
seran capaços de matar.
Alerta, doncs, Bloom, amb les teves ganes.
(Però preocupa't també, en aquest viatge,
de la manera com fas les coses.)
Tanmateix, en Bloom no se'n va de Lisboa feliç,
cosa que no està malament.
13
Però fixem-nos en aquesta altra història (una
paràbola?).
De la multitud en surt un home
que corre en direcció
a una línia imaginària.
Aquest home no és boig;
la multitud, sí, que és boja.
L'home corre fins que troba un esgrimidor
14
li ofereixen una espasa, ell lluita i venç.
Ara té pressa, un mort al darrere
i al cap una línia imaginària
cap a la qual s'ha de dirigir.
Sap que ha de córrer sempre, sense parar,
però no prou per atrapar l'objectiu.
Aquesta és la història; punt.
