Al peu del canó

Malgrat la seva discreció i timidesa, Paco Revés és tot un personatge. I no és cap frase tòpica. Un home que voreja els 92 anys i que regenta, controlant tot el procés, una de les galeries d'art actuals més exquisides de Barcelona, ha de ser algú especial. Un home que a finals del 2005 –quan tenia 84 anys!– va decidir obrir una galeria ha de ser, com a mínim, un paio valent, de conviccions pròpies. Aleshores, Revés, que històricament havia estat un conegut representant d'artistes del flamenc com ara La Chunga i Paco de Lucía, va reunir la seva extensa col·lecció d'objectes d'art, que havia anat adquirint al llarg de la seva vida, per anar-la exhibint en un local del carrer Aribau, 34, que va anomenar precisament A34.

L'art ha estat sempre una de les passions de Revés. A més del món de l'espectacle –del qual prefereix no parlar–, Revés també es va dedicar professionalment a buscar obres d'art per aquests mons de Déu per a altres galeries. Així, va tenir l'oportunitat de conèixer artistes com ara Dalí, i Miró, al taller de Llorens Artigas, a Gallifa. “Amb Miró, és curiós, mai vaig parlar d'art; a qui no vaig conèixer mai és a Picasso”, explica, envoltat de gravats de la sèrie de la Suite Vollard picassiana, que en aquests moments s'exposen a la galeria.

Els interessos artístics de Revés han estat sempre molt clars: l'obra sobre paper, la fotografia (sobretot de fotògrafs com ara Català-Roca, Leopoldo Pomés, Colita i Oriol Maspons) i objectes d'art popular. Una de les singularitats de la galeria és barrejar l'exposició d'obres d'art, diguem-ne, convencionals, amb objectes i mobles de gran bellesa, una mescla que aporta a l'espai una calidesa molt especial.

Amb el suport diligent de l'equip format pels germans Ángeles, María i Roberto Schjaer, Revés també ha apostat per l'art d'avantguarda i exposicions d'artistes en actiu com, per exemple, Luis Marsans i Antoni Llena, una petita retrospectiva de l'artista recentment guardonada per l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA). En poc més de vuit anys, la galeria ha assolit un prestigi revelador i els respecte dels companys del sector. Només l'amor a l'art i els objectes exquisits mou aquest home de llarga vida, que afirma que, d'altra banda, “el negoci va malament”. Ell pensa continuar, en qualsevol cas, al peu del canó, tirant endavant la seva aventura galerística. Que en aquests temps que corren, no és poca cosa.