De presentador empàtic a catedràtic menyspreable

Francesc Orella primer va ser aquell periodista que es rebel·lava contra el discurs prudent de tots els polítics en ple debat de precampanya de Pàtria. Era la veu del poble i s'erigia com a candidat sorpresa que trencava totes les tendències del moment. Uns mesos més tard, va tornar al Lliure de Gràcia (després d'un intens procés de dramatúrgia a El Canal) sent el 50% de Meursault, el protagonista de la novel·la L'étranger d'Albert Camus. La seva mirada tan simple com radical a la vida, incapaç de refugiar-se en els eufemismes per rebaixar el to de les seves opinions, i la seva dèria a no significar-se, també queia bé. Encara que finalment fos executat (més per no haver plorat en l'enterrament de la seva mare que no pas per l'assassinat a trets d'una persona que ell no coneixia directament). Ara, Orella haurà de defensar el personatge menys defensable. És Brack, el catedràtic encegat per la força d'Hedda Gabler que provarà de portar l'aigua al seu molí, jugant amb la informació privilegiada. Hedda Gabler, estrenada la temporada passada, amb molt d'èxit, està dirigida per David Selvas, amb Laia Marull en el paper de la femme fatale. Es podrà veure fins al 16 de juny.

Per a Orella, el personatge de Gabler és el d'una noia que ho voldria controlar tot però que n'és incapaç. En part “perquè no sap el que vol”. Fins i tot quan vol fer una acció en favor dels altres se li torça. L'actor celebra la valentia de Marull de “tirar-se a la piscina” amb un personatge sense fons conegut. En aquest sentit, Brack és la seva antítesi: és un home experimentat que sap aprofitar les oportunitats que es produeixen gràcies als errors i les circumstàncies. Orella considera que Brack, “com tothom, es mou per interessos afectius o materials”. Té una buidor a dins que necessita omplir i confia que l'amor d'Hedda ajudarà a consolar-lo. Brack és un humà més que lluita per les seves obsessions, però veterà, “té més mala llet, més perspectiva” per aconseguir el seu objectiu. L'actor admet que l'extrem a què arriba denota una certa voluntat malaltissa. És una situació portada al límit però que avui és plenament reconeixible als Telenotícies. I és que el mèrit d'Hedda Gabler, avui, és que el retrat dels personatges d'Henrik Ibsen continua sent actualitat: “Els clàssics parlen de la condició humana”, una mirada que supera les variacions de les generacions.

L'any passat, el director David Selvas presentava el muntatge com una crítica als joves que s'havien hipotecat inconscientment. Perquè aquest és el drama que patirà la parella, acabada de casar, que donava per segura una plaça a la universitat. Aquell panorama de mareig, avui ja és una certesa i s'ha construït una reacció a través, per exemple del PAH (Plataforma d'Afectats per la Hipoteca).

Orella tanca al juny, satisfactòriament, la seva vinculació al Lliure de la temporada. Tot i que les produccions teatrals les ha pogut alternar amb rodatges i sèries de televisió, celebra “poder treballar de manera contínua en aquests moments, perquè ara hi ha molts companys que busquen feina”. Per ara, Orella no ha desvelat els projectes de l'any vinent. Sí que té previst que es mourà fora del Teatre Lliure. Encara no es planteja ajuntar les tres peces de Jordi Casanovas sobre el país (Una història catalana, 2011 i 2013, i Pàtria, 2012), ja que encara falta completar la tercera escriptura, que se centrarà en el poble natal de l'autor.