Estrena
Bernat Salvà
Ruta gastronòmica i còmica
Michael Winterbottom és un treballador incansable, un dels cineastes més prolífics en actiu: ha dirigit 23 llargmetratges i quatre sèries de televisió durant els darrers vint anys. El director britànic també és un home molt guardonat, sobretot gràcies a títols com In this world, The road to Guantanamo, o Jude, i un cineasta tot terreny, que ha conreat des del musical (24 hour party people) fins al melodrama (Jude, un dels primers títols de Kate Winslet), passant pel documental i la ficció de denúncia política (el díptic format per In this world i The road to Guantanamo), el cinema eròtic amb sexe explícit (9 songs) o la ciència-ficció (Código 46, premiada a Sitges el 2003).
The trip va néixer com un projecte per a la pantalla petita i es va adaptar en un llargmetratge per als cinemes, que arriba a la nostra cartellera amb tres anys de retard. Es tracta d'un projecte atípic, no només pel seu origen televisiu: es mou entre els gèneres de la comèdia i la road movie, i té com a protagonistes dos actors que ja havien treballat amb Winterbottom: Steven Coogan i Rob Brydon, que s'interpreten a ells mateixos a la ficció i improvisen constantment. L'excusa argumental és un viatge per paisatges rurals idíl·lics del nord d'Anglaterra, per encàrrec del rotatiu The Observer, amb l'objectiu de fer la crítica gastronòmica de sis luxosos restaurants en zones rurals. La intenció original de Steven Coogan és anar-hi amb la seva parella, però a darrera hora li falla i busca companyia en el seu amic Rob Brydon. Junts emprenen, doncs, un viatge en cotxe de sis dies per carreteres secundàries, que, com passa sovint amb les pel·lícules de viatges per carretera, es converteix en una barreja de moments còmics (tots dos, especialment Rob Brydon, són bons imitadors d'actors com Michael Caine, Sean Connery, Al Pacino...) i dramàtics, en una pausa a l'atrafegada vida quotidiana per reflexionar sobre el camí que ha pres la seva vida. Diferents personatges van apareixent al seu davant, mentre als restaurants els serveixen extravagants propostes culinàries que no semblen pròpies de la cuina anglesa.
Els límits del personatge
Per públics que coneixem menys Coogan i Brydon, actors que han protagonitzat i presentat molts programes a la televisió britànica, el joc que proposa Winterbottom té menys gràcia: aviat es perd la noció del que és real i inventat, el límit d'on acaba la persona i comença el personatge. En qualsevol cas, l'aposta és més radical del que sembla a primera vista. Les comèdies són habitualment el resultat de guions molt calculats, que miren d'encaixar diàlegs, gags i situacions divertits, mentre que a la vida quotidiana, la hilaritat, el somriure, la indiferència i l'avorriment s'alternen de manera imprevista. Alguns diàlegs d'aquesta pel·lícula poden resultar pesats, en alguns moments abusen de les imitacions, mentre que en d'altres, la comèdia funciona. En el seu favor s'ha d'apuntar que The trip explora nous camins per a la comèdia, i s'afegeix a les propostes que han situat l'humor britànic a l'avantguarda.
