Amor boig pel videoart

El salvatge procés de transformació de Benidorm de bucòlic poble de pescadors a, diguem-ne, un mini-Manhattan superpoblat de turistes es pot explicar en pesats volums de la història del segle XX o en un divertidíssim vídeo de menys de nou minuts de durada que passen de pressa, massa de pressa, però deixen una profunda petjada emocional i intel·lectual. Un vídeo que, aliat amb l'art, ens transporta a un món imaginatiu i fantasiós –que sí, que de divertit ho és, però, avís important, supura un regust amarg– en què els edificis són organismes vius que creixen com si fossin plantes embogides per les lògiques d'un sol totpoderós que domina els plaers de tota la humanitat. L'artista britànic Rob Carter signa aquesta peça meravellosa que s'estrena a Loop, la fira especialitzada en videoart de Barcelona, que ahir va obrir les portes a col·leccionistes d'arreu. Du per títol Sun city i la projecta amb entusiasme l'Stefan Röpke Gallery, de Colònia, en una de les habitacions de l'hotel Catalonia Ramblas, al carrer Pelai (en concret, l'habitació número 40). Un bon consell: gaudeixin-la estirats al llit, com si fossin al dormitori de casa, sense manies.

I és que Loop és això: un espai per explorar relaxat i sense presses els diferents camins que convergeixen en el món de la videocreació, un mitjà encara prou jove i tendre per sorprendre sense les cotilles dels patrons i les convencions, però també bregat per alguns visionaris com ara Harun Farocki, un dels noms més adorats pels col·leccionistes amb gust i criteri. Enderiat a investigar els extrems de la innovació tecnològica, Farocki presenta a Loop, sota el guiatge de la galeria Àngels Barcelona, Parallel, una peça aparentment senzilla i alhora molt pedagògica d'una nova dimensió d'imatges virtuals que han assolit una simulació tan perfecta de la realitat, de la vida mateixa, que ja anhelen com predir-la i prevenir-la.

Loop es contagia cada any (enguany, l'onzè) de les grandeses i les misèries de la nostra era, i sempre amb esperit crític i rebel, si pot ser fent-ne lectures i revisions controvertides. No hi escasseja mai un fort accent polític, cosa que aquest any aporta amb perspicàcia l'artista cubà Adrian Melis a l'habitació que ocupa la galeria ADN. Melis presenta els tres primers capítols d'una sèrie de vídeos sobre Momentos que marcaron el mundo –aquest és el títol de la seva obra–, des de la caiguda del mur de Berlín fins a les manifestacions del moviment del 15-M. Ho fa, però, conjugant imatges amb sons d'allò més desconcertants, per sacsejar la nostra percepció de les coses. Per exemple, fa un maridatge d'unes imatges dels edificis més enlluernadors de la nova Xina capitalista amb un àudio d'una cançó sobre el comunisme xinès cantada per Raúl Castro.

Parlant de la Xina, s'estrena a Loop una galeria d'aquest país, Vitamin Creative Space, que curiosament ha apostat per un artista japonès, Koki Tanaka, ni més ni menys que el representant del pavelló nipó a la pròxima Biennal de Venècia. I és que a Loop es parla molt estranger: de les 44 galeries participants, un 84% són de fora. Tot i que això no vol dir de cap de les maneres que el 16% de les galeries nacionals seleccionades siguin convidats de pedra. Tot el contrari.

De les possibilitats més avançades del suport en dóna fe l'artista Rubén Grilo, de l'excel·lent planter de la galeria Nogueras Blanchard, que en lloc d'un vídeo proposa un power point amb personalitat escultòrica (Be something. Face the screen) sobre les lleis de copyright i l'argúcia de Darwin per escodrinyar el comportament humà.

Del concepte de l'art se n'ocupa tot un mestre, Ignasi Aballí, amb la complicitat de la seva galeria, Estrany de la Mota: a Film projection (Man on wire), Aballí ha enregistrat la llum que surt d'un projector de cinema quan aquest projecta una pel·lícula, concretament Man on Wire (2008), un documental, que va obtenir un Oscar, basat en la història d'un funambulista que l'any 1974 va caminar sobre una corda estesa entre les dues torres del World Trade Center de Nova York. Per a Aballí, tot plegat una bona metàfora d'allò que és i que significa l'art, que requereix un esforç titànic, bàsic per transformar les coses, tot i que a simple vista es percebi com una cosa ben simple, i fins i tot absurda i inútil.

El Loop d'aquest any, que estarà en plena activitat fins demà, té un sentit i una sensibilitat especials pel paisatge natural i la seva evolució en moments en què tot canvia a ritme vertiginós. Els artistes no invoquen només l'ànima del paisatge exterior. En una de les obres més belles i suggestives que es projecten a l'hotel Catalonia Ramblas, Hauptpunkt (Esencia), de la mallorquina Amparo Sard (representada per la galeria N2), un líquid químic envaeix un paradís verd i el distorsiona amb unes formes que cada espectador decidirà a quins records el condueixen i amb quin paisatge del seu interior s'identifiquen.