Per als artistes i el públic

Les noves tecnologies no han matat el dibuix, sinó al contrari: li han donat una segona vida. Les últimes generacions d'artistes s'han alliberat dels prejudicis dels seus antecessors i han deixat de considerar-lo com un suport subaltern. Còmplices (o no) del món digital, han potenciat el dibuix, de manera que utilitzen les velles i les modernes tècniques de creació amb una mateixa finalitat. El llapis i el ratolí de l'ordinador personal han agafat la mateixa consideració en aquesta nova dimensió creativa en què el dibuix està impregnat d'una visió contemporània. I aquest és el fil que estira amb força Ethall, un espai que és alhora un punt de trobada dels dibuixants que procedeixen del món de l'art i del món del còmic amb l'objectiu de reflectir una pluralitat d'estils i intencions artístiques, sigui amb firmes consagrades, sigui amb noms totalment desconeguts.

El cervell d'Ethall és Jorge Bravo. I l'ànima de la iniciativa, l'associació Estudiosos del Tema, que desplega el seu agut projecte cultural amb una editorial que edita la revista La Cruda, a cura de Nacho Simal, i amb la galeria, que irradia el seu programa estable d'exposicions des del gener del 2011.

Ethall és un concepte, molt més que una galeria en el sentit més tradicional i ortodox. La seva estructura, i també la seva mentalitat, és intencionadament humil. A quatre passes del Macba, al transitat carrer Joaquim Costa –“Ja voldrien molts museus rebre els visitants i els curiosos que rebem nosaltres”–, l'espai està contagiat d'un sentit de compromís i de responsabilitat amb els artistes que representa i promou i amb el públic. Als artistes els garanteix, òbviament segons les seves petites possibilitats, un finançament per produir obres. Al públic, una manera de fer i d'entendre l'art aliat amb la pedagogia i no amb l'especulació pura i dura que converteix les galeries en meres botigues. ¿Deu ser per això que molta gent que no té tirada a anar a museus i a galeries se sent més a gust a Ethall?

“Ethall no és un projecte per guanyar diners. L'aspecte comercial és del tot secundari, les vendes no ens condicionen per res. A mi l'únic que em preocupa és que el que faci tingui un significat”, emfasitza Bravo per definir un model de sala que té la seva principal raó de ser en “el moment actual i el lloc que ocupa”. “El secret és treure el màxim partit del que tens”, conclou.