Molt més que un pantà
Antoni Pladevall i Eva Viñolas han editat el llibre «Susqueda, la història submergida», on repassen la vida del poble i de la vall des de la prehistòria fins a l'actualitat, amb capítols sobre les mines, Rocasalva i la construcció del pantà
-
A l'esquerra, el pont de Querós, que queda a la vista quan hi ha sequera. A la dreta, imatges del poble i la vall abans de quedar negats pel pantà i en el moment de la inundació. LLUÍS SERRAT / ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE LA SELVA. -
A l'esquerra, el pont de Querós, que queda a la vista quan hi ha sequera. A la dreta, imatges del poble i la vall abans de quedar negats pel pantà i en el moment de la inundació. LLUÍS SERRAT / ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE LA SELVA. -
A l'esquerra, el pont de Querós, que queda a la vista quan hi ha sequera. A la dreta, imatges del poble i la vall abans de quedar negats pel pantà i en el moment de la inundació. LLUÍS SERRAT / ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE LA SELVA. -
A l'esquerra, el pont de Querós, que queda a la vista quan hi ha sequera. A la dreta, imatges del poble i la vall abans de quedar negats pel pantà i en el moment de la inundació. LLUÍS SERRAT / ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE LA SELVA.
Quan el 1958 es van començar les obres de la presa, la desaparició de Susqueda ja no tenia marxa enrere. En dos anys els 240 veïns que encara hi vivien van anar abandonant el poble, i el 1967 va quedar definitivament submergit sota les aigües. Tot aquest procés s'explica en el llibre Susqueda, la història submergida, amb la història de la Gallussa –l'última que va marxar de Susqueda– inclosa. El sacerdot i historiador Antoni Pladevall i la mestra Eva Viñolas han escrit un llibre extensament documentat, que es va presentar ahir a la sala de les columnes que hi ha dins la presa del pantà. El pantà, però, és només una petita part de la història. El llibre es remunta a les primeres troballes arqueològiques de la zona, i llavors fa un exhaustiu repàs de tot l'arxiu que s'ha pogut trobar sobre les famílies, les parròquies, les localitzacions i les tradicions locals. Des del 928, quan hi ha la primera referència escrita del poble, fins a l'actualitat, amb la divisió física que representa el pantà entre els diferents nuclis. La casa i la família Rocasalva, els altres masos que s'han pogut detallar i les diferents etapes demogràfiques de Susqueda –amb censos de població inclosos–, les mines, els bandolers, i el paper del Ter i els oficis comuns de cada època són detalladament relatats per Pladevall i Viñolas, en un llibre amb el gran objectiu de fer justícia i explicar que Susqueda va existir i va ser molt més que un pantà.
Queixes per una nova pedrera
Un grup de veïns de Susqueda i Osor, de la zona de la Farigola, es van queixar ahir de la possible construcció d'una altra pedrera prop de la carretera que dóna accés a Susqueda. Actualment ja hi ha una pedrera a l'inici de la carretera, i els veïns es queixen que el pas constant de camions la fa malbé, i que algun dia hi podria haver algun accident amb els autobusos o els cotxes particulars que fan turisme al pantà i a la rodalia. Si es fa aquesta segona pedrera, la situació es multiplicarà, segons asseguren, i també els ocasionarà més molèsties de soroll i pols, ja que es faria en una zona més propera a les cases. En total, són uns 35 veïns i també els propietaris d'una casa de turisme rural. Ahir es van reunir al restaurant Codina, i volen demanar que s'aturi la construcció de la nova pedrera.
