Monuments a la veritat

Homenatge a les ‘cabronas'

Mireia Sellarès aplega al Tinglado 2, espai del Centre d'Art de Tarragona, un conjunt de treballs realitzats els darrers temps amb el títol de Monuments. L'artista acaba creant un estat d'opinió sobre els fets que planteja, a partir de la denúncia, la crítica i la documentació testimonial de situacions absurdes, extremes, que la realitat serveix amb empremta sociològica i que fan que l'artista es comporti com una etnògrafa. La imperfecció del món, la violència, la burocràcia, les diferències de gènere, la precarietat, són espais sociològics abonats i propicis a creuar l'art amb altres disciplines, sobretot la sociològica i antropològica. La diversitat, l'alteritat, són altres línies de foc que travessa Mireia Sellarès per arribar a sentir l'olor de la veritat.

Real com la vida

Així, fa un homenatge a Las 7 cabronas e invisibles de Tepito. A Tepito, indret mexicà on el masclisme pujat de to fa estralls en l'àmbit del que aquí anomenem violència domèstica, les cabronas són les dones que duen les famílies endavant. El monument dedicat a aquestes set reconegudes cabronas oficials consisteix en una peanya on les cabronas que ho són o les que se'n consideren pugen i esdevenen cabronas per un dia o per un moment, el just instant de fer-s'hi una fotografia. Els set llibrets dedicats a les set cabronas oficials de Tepito fan la resta. El camió de Zahia és un altre treball de denúncia, iniciat a la ciutat francesa de Valence, on d'un dia per l'altre van prohibir els camions de venda ambulant. Aquest fet permet iniciar una narració participativa sobre l'alteritat i passejar el camió de Zahia per espais en fase de desaparició, com per exemple Can Ricart de Barcelona. El Centre d'Art de Valence es va negar a exposar la peça en saber que es posava en entredit i es contravenia una normativa municipal. Un visat per a una model és una altra proposta que explica com es construeix una mentida per aconseguir un visat als Estats Units.

Orgasme i veritat

Un dels projectes que han donat més relleu al treball de Mireia Sellarès és el titulat Las muertes chiquitas. L'experiència és feta a Mèxic, on la muerte chiquita s'associa a l'orgasme però també a la violència i a la mort. L'orgasme serveix de pretext perquè moltes dones parlin i opinin amb sinceritat sobre temes d'un abast social més ampli: “La mort és just això, un plaent i gran orgasme”, diu una d'elles, o bé: “Doneu-me una muerte chiquita abans del darrer son.” La recerca de la veritat al treball titulat Se escapó desnuda, un proyecto sobre la verdad ha deixat una empremta als carrers de Caracas, on l'artista escampà diverses plaques tapant forats de l'asfalt dedicades “A la verdad”, que sempre s'escapa nua. Aquesta recerca s'obre a una visió documental, mitjançant entrevistes a diverses persones que donen opinió a una pregunta molt difícil de respondre: Què fa la gent amb allò que la vida li ha donat i amb allò que la vida li ha pres?