Arqueòleg del cinema

Quan Tomàs Mallol destapava la seva olla dels records, explicava que cada estiu un francès visitava el seu poble natal –Torroella de Fluvià– i hi projectava velles pel·lícules còmiques. El nen Mallol no se sentia tan fascinat per allò que es projectava a la pantalla com pels mecanismes de l'aparell. Era a començaments dels anys trenta i Mallol tenia poc més de vuit anys quan va construir el seu primer projector en unes festes.

No sé si aquesta llegenda que Mallol explicava a tots els visitants de la seva col·lecció va ser la prefiguració de la passió del col·leccionisme, però sí que determina l'obsessió d'un home a qui, un bon dia de mitjans dels anys seixanta, va caure a les mans un llibre titulat Arqueologia del cine, en què l'anglès C.W. Ceram mostrava com el cinema era fruit de tres trajectòries: la captura de les ombres, la projecció d'imatges i la il·lusió del moviment. Mallol sempre va confessar que la lectura del llibre va ser una revelació que el va dur a pensar que podia arribar a col·leccionar tots els aparells fotografiats a l'obra.

A mitjans dels seixanta, Mallol era un reconegut fotògraf que havia treballat de valent per confeccionar la imatge de la Costa Brava en diferents postals. Havia estat corresponsal de TVE a Girona i era un de les figures més reputades del cinema amateur, aconseguint algun valuós premi amb pel·lícules com ara Instante (1967), centrada en el pas efímer d'un tren per l'estació de Sant Miquel de Fluvià. Mallol va anar abandonant els esforços en el terreny de la realització per concentrar-se en la recerca apassionada i tossuda de tot tipus d'aparells. En aquells anys, encara era possible trobar plaques de llanterna, praxinoscopis, fenaquistoscopis, mondo nuovos o zoòtrops als encants de París, en alguna subhasta londinenca o en les fires d'antiquaris europees. La recerca constant va fer que a finals dels anys setanta pogués disposar, al seu domicili particular, d'una valuosa col·lecció que partia dels espectacles d'ombres xineses orientals i continuava fins a la creació del cinematògraf Lumière. Entre les nombroses llegendes que configuraven l'univers Mallol, hi havia l'aventura que el va portar un vespre en tren a París per comprar en una fira l'aparell ideat pels Lumière i travessar la duana de Portbou esquivant tots els controls policials.

L'any 1994, l'Ajuntament de Girona va decidir comprar la col·lecció particular Tomàs Mallol i iniciar el pas que portaria a la inauguració, l'any 1998, del Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol. Un dels grans encerts del treball dut a terme per Mallol va ser anar més enllà de la dimensió del col·leccionista obsessionat per les seves dèries per convertir-se en una persona capficada a construir una col·lecció que articulés un discurs i permetés a les futures generacions conèixer les arrels de la cultura audiovisual. La magnífica obsessió de Mallol, equiparable a la d'altres pioners com ara Henri Langlois, creador de la Cinemateca Francesa, ha permès que Girona gaudeixi d'un dels patrimonis arqueològics més valuosos d'Europa sobre els orígens de l'audiovisual.