FESTIVAL
XAVIER CASTILLÓN
(A)fició per la música
El festival de la veu de Banyoles (A)phònica celebra aquest cap de setmana la seva 10a edició, amb el lema ‘Un festival d'aficionats'. Standstill, Manel, Juan Perro, Puntí i La Troba Kung-Fú protagonitzaran alguns dels més de 20 concerts programats
Molt probablement, l'(A)phònica de Banyoles és segurament l'únic festival que té els seus propis colors –el verd i el negre– com si es tractés d'un equip de futbol. És la seva manera de remarcar que aquest és un festival amb una afició fidel, formada per seguidors apassionats i incondicionals de la música, que des de fa una dècada es manté fidel amb una línia de programació molt coherent, amb la veu com a punta de llança. Aquest any, el festival organitzat per l'Ajuntament de Banyoles amb la producció d'Alter Sinergies, ha preparat un cartell amb més de vint concerts, entre el divendres 21 i el dilluns 24 de juny, més de la meitat dels quals són gratuïts. També hi ha una dotzena d'activitats paral·leles, com ara les exposicions El Gravat, (A)phònica i pipes, a l'Espai Eat Art –una recreació del restaurant cultural El Gravat de Vic– i la col·lectiva Aficionats a la Llotja del Tint, i també diverses propostes gastronòmiques, un camp de treball, un concurs Instagram, etc.
Standstill: amor i espiritualitat
Tot i que ha tingut ja algunes etapes pròleg, el 10è (A)phònica comença fort la nit de divendres amb les actuacions de Dei Furbi (La flauta màgica) al Teatre Municipal, Puntí a l'Auditori de l'Ateneu –entrades exhaurides–, el beatbox de Markooz a l'escenari a l'aire lliure Juanola La Muralla i, al mateix espai com a colofó d'una intensa primera jornada, el grup barceloní Standstill amb el seu nou espectacle, Cénit, amb la posada en escena de les cançons del seu setè disc, Dentro de la luz, que el grup publicarà dimarts vinent.
Dentro de la luz , un disc finançat en part gràcies a les aportacions de 668 petits mecenes, té un cert component d'espiritualitat, però Enric Montefusco ho matisa de seguida: “En tot cas, és una espiritualitat en un sentit molt ampli, que no té res a veure amb la religió. Una posta de sol, una bona obra d'art o una conversa amb un amic et poden posar en contacte amb tu mateix i fer-te transcendir més enllà de les coses que t'impedeixen viure en pau. Però sobretot aquest és un disc molt centrat en el descobriment de l'amor i com estimar una persona també pot tenir una dimensió espiritual i portar-te a la plenitud”, diu la veu de Standstill. Cénit, que a Banyoles es veurà tot just per segona vegada a Catalunya, és un espectacle concebut per al circuit de festivals i força diferent als seus predecessors, 1, 2, 3 i Rooom. “Té una energia diferent dels espectacles anteriors, menys intimista i melancòlica. Està plantejat com una celebració col·lectiva, perquè la pròpia energia del disc ho demana. Aquest és un disc més positiu, més de banda, amb més volum. No tornem als nostres orígens pel que fa a l'estil, però sí que recuperem en part la vitalitat de quan començàvem i érem molt més joves”. De fet, Standstill va néixer en el context de l'escena hardcore barcelonina de finals dels anys noranta i ha evolucionat cap a un so realment únic, d'una riquesa musical i conceptual amb pocs equivalents en el rock estatal. Això sí, el que no ha canviat gens és la passió, el voluntarisme i l'autogestió. “Aquest sempre ha estat un projecte molt romàntic.”
Tornant al desè (A)phònica, durant la resta del festival hi coincidiran propostes tan variades com ara Manel, Joan Colomo, Man Ex Maqina, Esther Condal, Juan Perro, Anni B. Sweet, Maïa Vidal i La Troba Kung-Fú, que dilluns farà dos concerts, un dels quals a sobre de la barca Tirona.
