DE. CARA. A. LA. GALERIA
JAUME VIDAL€
Solució a un vell problema
Hartmann-La Santa Proyectos Culturales trenca amb la tradició galerística per buscar un futur
El relat més repetit en aquesta temporada artística fa referència a la necessitat de reinvenció de les galeries. No és només teoria especulativa. Hi ha qui ja ha posat fil a l'agulla. Les galeries Hartmann i La Santa han unit esforços en un nou projecte que amplia els horitzons de la seva feina fins al punt que la denominació galerista ja se'ls fa una mica estranya.
La Hartmann, amb Cristina i Sandra Hartmann al capdavant, té una trajectòria que s'ha caracteritzat per l'atenció que han dedicat a la fotografia. La Santa, amb Gigi R. Harrinton i Juanjo Fernández com a animadors, va apostar ja fa anys per l'emergència artística i per la il·lustració des del barri barceloní de la Ribera, i després a la Vila Olímpica. També van ser els responsables del BAC! (Barcelona Acció Cultural), un festival multidisciplinari de creació. Ara no disposaven d'espai físic. De la confluència d'experiències i després d'unes col·laboracions prèvies van decidir donar un gir a tot plegat. A Hartmann ja havien buscat noves sortides a l'espai de la sala amb la creació d'un coworking creatiu on s'han instal·lat petites empreses de disseny o del camp de les modernes tecnologies com ara el sector de les aplicacions per a mòbil.
Però el que realment dóna un nou rumb a la seva feina és el projecte de convertir l'espai de la galeria en un centre de formació. Es tracta d'oferir uns cursets de formació relacionats amb l'art en un context en què les parets de la galeria hi juguen un paper actiu. The Classroom és el seu nom.
Una de les primeres experiències ha estat la tutoria de projectes fotogràfics realitzats per Manel Esclusa. Un curset adreçat a gent amb experiència en l'àmbit de la fotografia que va cloure amb una exposició fotogràfica. Per a la tardor n'hi ha un de programat sobre història d'art contemporani i aquest estiu se'n farà un d'iniciació a la fotografia per a adults i un altre per a nois i noies.
“No es tracta d'una oferta de casal o centre cívic. Els nostres cursos tenen una dimensió artística i un context artístic, per això, encara és important l'espai de la galeria”, explica Gigi R. Harrinton. Al seu torn, Cristina Hartmann creu que la seva feina “crea un desenvolupament artístic en xarxa, ja que molts dels participants troben punts de confluència amb altres assistents i d'aquí neixen noves històries.
“Cal anar amb compte amb les subvencions”
Miró o Picasso? Picasso (tots quatre).
Un segle de la història de l'art? XX (tots quatre).
Un poeta? Benedetti (C.H.); Quevedo (S.H.); Neruda (G.R.H.); Poe (J.F.)
Un músic? Adele (C.H.); Lennon (S.H.); Lana del Rey (G.R.H.); Depeche Mode (J.F.).
La seva obra d'art més estimada?
‘La catedral de Colònia', de Warhol (S.H.); ‘El Rocío', d'Hiroshi Shimamura (G.R.H.); les obres anònimes (J.F.); qualsevol d'Arnold Newman (C.H.).
Una ciutat que representa l'art?
Berlín (tots quatre).
L'art s'ha de subvencionar? Pensen que s'ha d'anar amb compte amb les subvencions.
Com seria el món sense l'art? Horrible i avorrit.
