Aires de Moràvia

Bona música en el festival de Sant Fruitós. Encadena quinze edicions i la intel·ligència programadora de la parella local, la mezzo Mireia Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky, ofereix al·licients a un públic fidel que abarrota l'agradable escenari del Mas de Sant Iscle. Un pot no esperar de trobar-se, al mig de camps i masies, un públic nombrós i entès gaudint d'un refinament com poden ser els duets dels Sons de Moràvia de Dvorák, el cicle més reeixit de la nit. Cicle en què les dues veus, aparentment, i deu ser fruit d'un bon treball, no tenien cap dificultat a acoblar-se, dialogar i succeir-se, oferint una emotivitat lleugera, a flor de pell, que caracteritzava cançons que parlaven de l'herba verda, l'ocellet, la rosa silvestre i la penyora d'amor. El pianista, lliurat a l'obra, va aconseguir tots els matisos possibles per reflectir els diferents climes.

Es va començar el recital amb sis duets de Schumann, que ha cultivat els aspectes més excelsos del lied, però que en jugar amb dos veus sembla complicar o retenir l'expressió o obligar els intèrprets a estar molt pendents l'un de l'altre. Més comunicatius van ser els quatre duets de Brahms que van venir a continuació, en especial el Die Schwestern (Les germanes) que va ser escollit pels intèrprets com a segon i últim bis, després d'una espanyolada de Saint-Saëns.

La sessió va anar precedida per un llarg preàmbul en què l'Ajuntament va projectar un vídeo promocional de la vila que feia també història del festival que sempre es subtitula com a Memorial Eduard Casajoana, en record del mestre que va ajudar el segle passat a la praxi i difusió de la música clàssica al poble. Després, l'autor del comentari al programa, Oriol Pérez i Treviño, el va repetir de viva veu tot explicant-nos alguna de les causes del capteniment de Brahms en vista de l'exacerbació del romanticisme. Enguany han actuat en el Festival el Cor Vivaldi, el pianista Pierre Reach amb el clarinet Federico Paci, Lluís Claret al capdavant d'un trio de violoncel·listes i, finalment, s'ha ofert el concert que ara hem comentat.

Mireia Pintó, l'ànima del festival, segueix essent una intèrpret en plena forma, capaç dels accents més comunicatius sense perdre mai la innata manera de fer plena de distinció i de bon gust.