Després del capvespre

Un dia del 1995, Jesse –un jove nord-americà– troba Céline –una jove francesa– mentre viatgen en un tren en direcció a Viena. La parella passen la nit junts amb la certesa que aquella serà probablement l'única nit que coincidiran. Nou anys després, a París, Céline retroba Jesse quan aquest presenta un llibre en una llibreria del barri llatí. La trobada implica una nova nit junts, però alguna cosa ha canviat en la seva relació. Jesse confessa que té un fill a Chicago i que, malgrat els bons records de la primera trobada, el temps provoca ferides. Al final, ell agafa l'avió i torna a casa, i ella es queda a París.

A partir d'aquestes simples premisses, alimentades amb la idea que els millors amors romàntics són els breus, fortuïts i intensos, Richard Linklater va rodar amb nou anys de diferència Antes del amanecer (1995) i la seva continuació, Antes del atardecer (2004). Ethan Hawke i Julie Delpy van proposar un seguit d'improvisacions per tal de donar forma i agilitat a una història d'amor agradable i utòpica. La posada en escena era simple, centrada a capturar l'espontaneïtat dels diàlegs i de les situacions descrites.

Han passat nou anys més i tot feia preveure que Richard Linklater ens oferiria un nou capítol de les trobades amoroses entre Jesse i Céline. De totes maneres, qualsevol espectador que esperi una nova variant al voltant d'un retrobament fortuït en un escenari europeu privilegiat va equivocat.

Antes del anochecer no posa en joc l'atzar i desestabilitza tots els tòpics que ens assenyalen que la felicitat és breu i que la veritable felicitat neix del record persistent d'aquells moments feliços que difícilment poden tornar. Els amors descrits ja no són amors de joventut, tenen a veure més amb una altra concepció de l'amor centrada en la persistència de les relacions, en la dificultat per assumir que l'amor és també convivència, acceptació de l'altre i confiança mútua.

Linklater ens mostra el moment en què Jesse i Céline han superat la quarantena, porten nou anys de relació estable en parella, han tingut fills i s'han sentit presoners de la rutina diària. Com a Viaggio in Italia, de Rossellini –pel·lícula esmentada explícitament a Antes del anochecer–, les vacances faran que els dos amants duguin a terme una revisió existencial, puguin posar entre parèntesis la seva monotonia i, des de l'excepcionalitat, mostrin les crisis i ferides que provoca l'amor quan deixa de ser un somni romàntic per estavellar-se contra la quotidianitat.

L'illa grega on transcorre l'acció de la pel·lícula deixa de ser un lloc idíl·lic per convertir-se en l'espai que farà esclatar allò que la parella havia silenciat durant anys. Jesse i Céline continuaran passejant, discutint, però el seu amor serà d'una altra naturalesa, més aspre i contradictori.