40 anys festius de Comediants

Quan participava en el projecte documental Audiovisuals sense fronteres, Elisenda Dalmau va entrevistar la productora Paca Sola, que li va explicar els orígens de Comediants, a principis dels anys setanta, quan els membres vivien en comunitat mentre intentaven inventar noves formes teatrals i noves formes de vida: aquesta inspirava el teatre i a la inversa en un moment en què, entre les acaballes del franquisme i la transició política, hi havia un forta voluntat de llibertat i de creació.

Elisenda Dalmau va sentir el desig de saber-ne més i, de fet, de realitzar un documental sobre la companyia, que, precisament, festejava els seus quaranta anys. Al projecte s'hi va afegir Héctor Muniente, que comparteix amb Dalmau la direcció i el guió, en el qual també han participat dos membres històrics de la companyia: Joan Font, el seu director, i Jaume Bernadet, director artístic. Així va originar-se Comediants, amb el sol a la maleta, una producció de Setmàgic Audiovisual i Dis Productions, amb la participació de TV3 i TVE, que ahir va preestrenar-se a Barcelona amb una projecció als cinemes Renoir que va precedir una festa amb un espectacle a la façana de la fàbrica Moritz.

El film s'estrena avui en diverses sales comercials de Catalunya i de l'Estat espanyol i, amb una versió de més durada, s'emetrà posteriorment a les cadenes televisives que han col·laborat en el projecte.

El documental és una celebració festiva dels quaranta anys de Comediants amb la participació de molts dels seus membres, que a vegades expliquen anècdotes però sobretot invoquen l'esperit fundacional de la companyia i en vindiquen les aportacions, és a dir, l'aposta per un teatre que recull elements de la cultura popular i que va connectar amb formes d'espectacle innovadores. A més, es remarca la col·laboració decisiva de Comediants en la creació de la Fira de Tàrrega, en el nou model de les festes de la Mercè, en l'exportació de la cultura espanyola durant els primers anys de la democràcia i fins i tot en la recuperació històrica del famós Carnaval de Venècia.

Alguns dels testimonis ja no formen part de Comediants, però celebren haver participat en aquella festa. De fet, el documental també és una festa en què no sembla haver-hi lloc perquè s'hi facin presents els possibles conflictes lligats a les transformacions de la companyia: només Jordi Bulbena, director artístic, apunta sense crítica que hi va haver una decantació cap a les individualitats paral·lela a la de la societat. En aquesta festa de Comediants també hi ha algunes veus amigues convidades, com ara la de Joan Manuel Serrat i la de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona quan la companyia va cloure els Jocs Olímpics del 92.

En una roda de premsa de presentació del film a Barcelona, Joan Font va comentar que els resultava interessant una mirada aliena al món de Comediants. Però la mirada és molt pròxima, i fins i tot interior, i sobretot hi ha un contagi estètic, de manera que el documental s'impregna de les formes i recursos de la companyia.