Fractures en el paisatge

Com fractures, com esquerdes o ferides profundes en el paisatge. Això és el que deixa l'empremta de l'ésser humà en la natura, després de passar-hi per sobre de manera implacable. En un domini absolut. El treball del duet Arrieta/Vázquez reflexiona, sense fer propaganda fàcil i sense caure mai en el pamflet, sobre com la mà de l'home transforma la geografia a partir dels esdeveniments col·lectius, en una anàlisi, en principi distanciada i racional, però no per això menys contundent.

A l'Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona, el tàndem format per Usue Arrieta i Vicente Vázquez exposa, dins del cicle Perplexitat, comissariat per David Armengol, un dels seus últims projectes, que va realitzar l'estiu passat al Pirineu. Una part del treball es refereix al pas del Tour de França pel coll de Tourmalet, en una de les seves etapes de muntanya més èpiques. El 1910. quan aquesta etapa es va incorporar a la cursa, l'ascensió al coll s'havia de fer per un complicat camí de pedres, però els organitzadors van considerar que el camí era viable per a les bicicletes. Ara, aquesta etapa és tot un esdeveniment i l'estreta carretera d'alta muntanya s'omple d'aficionats que esperen hores i hores sota el sol (o la pluja) per poder veure la desfilada. Els artistes s'apropien de les imatges de televisió del Tour del 2012 des de l'helicòpter per construir un film en bucle (com és el mateix Tour, un bucle) que al·ludeix al passat per la seva estètica envellida.

L'altre punt que Arrieta/Vázquez analitzen és l'impacte del festival Pirineos Sur de músiques del món, que se celebra al pantà de Lanuza, a Osca, en el qual les actuacions tenen lloc en un escenari flotant. Els artistes han portat a l'exposició alguns dels elements reals del festival, com el rètol lluminós que es col·loca dalt de l'escenari o una fotografia del paisatge de Lanuza abans de ser inundat per les aigües del pantà, que està penjada a l'hotel de Formigal on s'allotgen els participants i treballadors de l'esdeveniment. Una filmació en vertical mostra les canalitzacions de la muntanya, mentre que una altra segueix el perímetre del pantà. El formigó integrat en la natura. La imatge en moviment i la manera com és utilitzada sobretot, per a Usue/Vázquez són implícites en el seu discurs. “Cadascun dels elements que apareixen és una màquina de pensar i la imatge en moviment ens serveix com a eina de crítica cultural”, diuen. El magnífic film 90° Doble vertiente, filmat durant el Tour i el festival, i que forma part del projecte, està filmat des de la perifèria dels esdeveniments. Els rostres del públic del Tour, els arbres i les aigües del pantà il·luminats pels focus del festival... són elements fragmentaris d'una natura fracturada.