Univers Bobés

Al planeta del manipulador d'objectes Xavier Bobés un s'hi ha d'aturar tant com pugui. El seu univers és cosí germà d'aquell d'El petit príncep que no diu res però ho evoca tot. Ara estarà cada dimecres del mes de juliol a La Seca. Cal fer-hi una aturada. Tancar els ulls, impregnar-se d'aquell silenci i, mica en mica, anar reobrint els ulls per veure com un artista dialoga sense paraules amb els seus objectes. Restes caigudes en desús, joguines desheretades que, en les mans de Bobés, tenen un alè de vida redemptor. El seu teatre té un escalf que converteix el fet teatral en una acció quasi mística, d'experiència vital. L'espectacle que presenta ara a La Seca, El rei de la soledat, fa anys que volta pel món. Ell no ha deixat d'investigar i, sempre sota el nom de la companyia Playground, no ha deixat de presentar propostes molt íntimes, quasi privades per a un públic que se sent privilegiat.

Aquest setembre presentava dins del festival Terrassa Noves Tendència (TNT) del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) un treball incipient sobre la seva relació amb elements de la indústria tèxtil. Bobés arriba als elements quan aquest ja han estat envaïts per la nostàlgia, l'oblit, les males herbes. D'aquell workshop encara no hi ha un espectacle tancat. Però ja s'intuïa un magnetisme especial per unes mans fibroses, inquietes que, sota un llum, evocaven a un treball ingrat. Ara fa poc més d'un any, Bobés també va triomfar dins del Festival NEO. Insomni era una producció realitzada amb elements trobats a masies abandonades: coberteria, plats, taules de fusta marcada... El seu treball amb el vídeo, d'esquenes al públic, mostrava un univers inabastable només resseguint una cullera. Bobés (Playground) és una referència catalana imprescindible del teatre d'objectes més poètic d'avui.