no. som. tan. lluny
david marín
Les muntanyes de la llibertat
Fa cinc anys l'historiador Josep Calvet va recuperar de l'oblit els passadors de frontera i les rutes clandestines que durant molts anys van servir per fugir a través del Pirineu, primer als republicans que fugien de Franco i, després, en sentit contrari, a milers de jueus que fugien de l'Europa ocupada pels nazis. En la seva investigació, divulgada a través del llibre Les Muntanyes de la Llibertat (L'Avenç, 2008), va detallar les rutes pirinenques per les quals van passar unes 90.000 persones durant la Segona Guerra Mundial, entre 1939 i 1944, buscant en la presumpta neutralitat de l'Estat una possible sortida marítima cap a Anglaterra o els Estats Units. També va recuperar el nom de molts passadors, alguns d'ells, veterans republicans que van voler continuar la lluita col·laborant amb els governs aliats, i, altres, contrabandistes del Pallars, Andorra i l'Alt Urgell que durant els anys de guerra van col·laborar a salvar vides, en molts casos per diners, però no només per diners.
Cinc anys després de la publicació, la presó de Sort (un antiga casa on la Guàrdia Civil portava detinguts els furtius que enxampava creuant la frontera) s'ha convertit en un museu que rep milers de visites a l'any i les antigues rutes per la muntanya s'han convertit en itineraris que poden seguir els excursionistes i els curiosos del patrimoni cultural i la memòria històrica del Pirineu. Aquest mes de juliol se celebraran al Pallars unes jornades commemoratives i divulgatives dels Camins de la Llibertat per tal de donar un nou impuls a aquest retrobament amb un episodi històric tan transcendent i que demostra que Catalunya, volent o no, sempre ha estat d'una manera o d'una altra present en els conflictes que han transformat Europa. A més de conferències, organitzades pel Memorial Democràtic i el Parc Natural de l'Alt Pirineu, entre altres, es podran fer visites i l'ascensió al coll de Pala de Clavera, seguint una de les rutes que van portar tanta gent a la llibertat unes dècades enrere.