Un bon àpat musical

La primera vetllada del festival Sons del Món 2013, celebrada divendres a l'inigualable escenari del monestir de Santa Maria de Vilabertran, no podia començar de millor forma. No amb un, sinó amb dos concerts. Els vins escollits pel sommelier Roger Viusà, Blanc dels Aspres (Vinyes dels Aspres) i Blau (Mas Oller), per maridar amb la música i també amb el sopar previ servit a l'Hort del Prior –com sempre extraordinari– van decidir l'ordre d'actuació. És així que a Joan Dausà i els Tipus d'Interès els va tocar servir el primer plat musical i ho van fer oferint un recital de cançons d'estil romàntic, interpretades amb un equilibrat ritme, que combina la suavitat i l'energia a parts iguals.

Les cançons, vertebrades per lletres de to realista, embriaguen amb la seva poderosa nostàlgia i melancolia. La poderosa veu i la simpatia escènica que desprèn Joan Dausà, però, converteixen aquest intimisme en una actuació alegre i enèrgica d'un artista que porta implícita una equívoca etiqueta de cantautor trist. També va demostrar, sobradament, que no són un grup d'una sola cançó. Amb tot, malgrat la seva negativa inicial, van accedir a l'exigència del públic i van interpretar, amb tothom dempeus, la brillant Jo mai mai, que dóna nom al seu primer disc.

A punt de tocar la 1 de la matinada, els Blaumut van oferir el segon plat. Amb un ritme sorprenentment (i agraïdament) fervorós van treure la son i el poder embriagador de Bacus a més d'un –bé, amb alguna excepció ben propera– i van entusiasmar l'audiència amb el seu estil original i inconfusible, que fusiona a la perfecció la clàssica (amb instruments de corda) i el so més característic de l'actual pop-rock-folk català.

Així, doncs, amb el seu bon directe van interpretar les onze cançons d'El turista, entre les quals destaquen dues que fa temps que molts portem taral·lejant: Pa amb oli i sal i Bicicletes (sens dubte, una de les cançons de l'estiu). Particularment, em quedo amb la instrumental Octubre i l'adaptació del poema d'Espriu I beg your pardon.