El millor que ens pot passar

El millor que ens pot passar és que el 90è aniversari ens agafi treballant. I en l'ofici que més ens agrada. Això justament és el que li ha passat aquesta setmana a Josep Vallverdú, amb llibre publicat aquest any –el dietari Però plou poc (Pagès Editors)–, un altre en preparació –Argila, que serà el seu segon recull de poemes)–, i en plena gira al llarg dels Països Catalans. El passat dimarts 9 de juliol Vallverdú es va convertir en nonagenari a Menorca, on havia de fer una conferència sobre el passat, el present i el futur de la literatura infantil i juvenil, gènere que ha cultivat amb mestratge i amb els quals ha aconseguit atrapar milers i milers de lectors de totes les generacions. L'escriptor lleidatà va tenir temps per a un dinar amb pastís i espelmes i de seguida cap a l'Institut Menorquí d'Estudis, a Maó, on l'esperava el seu biògraf, Josep Maria Aloy, encarregat de moderar la conferència en la qual també van participar el poeta Ponç Pons, l'escriptor Pau Faner i l'escriptora Maite Salord. L'acte va servir, a més de repassar l'estat de la literatura per a joves als Països Catalans, per fer un recorregut per la prolífica trajectòria de Vallverdú: prop de 150 llibres publicats, entre propis i traduccions, i que van des de l'assaig a la narrativa infantil i juvenil, d'adults, el relat breu i la novel·la.

La trobada a Maó forma part de la gira que està fent aquest any per tots els territoris de parla catalana amb el suport de la Diputació de Lleida. El passeig d'aniversari va començar al gener a Lleida i ja l'ha portat a Barcelona, Tarragona, Girona, Calaceit, Andorra, i més endavant el portarà a l'Alguer, Prada de Conflent, València.

Ara, la Universitat de Lleida li acaba d'encarregar que pronunciï la lliçó inaugural del pròxim curs acadèmic el 18 de setembre. La conferència tractarà sobre la transmissió cultural a Catalunya de pares a fills, i el paper que hi han tingut les entitats com els orfeons o els centres excursionistes. Una feina més a preparar durant l'estiu. Res que no pugui fer un home que ha publicat una mitjana de tres llibres a l'any i que als noranta anys i acabat de casar en segones núpcies, continua en plenitud creadora. Ajornar, com diuen que faran, l'edat de la jubilació, és un retrocés en els drets socials. Però en el fons tots firmaríem perquè, als 90, treballem amb la intensitat i passió de Vallverdú.