“Som un dels pocs festivals que no ens interessa tenir més gent”

L'Estunart va néixer ara fa cinc anys, quan amb la regidoria de joventut juntament amb la de cultura vam pensar en oferir una programació durant el període d'estiu, utilitzant els espais emblemàtics que tenim a Porqueres, com és el bosc de Les Estunes. En aquell moment, quan va néixer, era un festival molt eclèctic, en què hi havia narració oral i música d'arrel i més tradicional. Bàsicament l'objectiu era oferir una programació d'arts escèniques, en un dels indrets més emblemàtics que hi ha a Porqueres. Era una barreja de moltes disciplines, però amb el temps s'ha anat consolidant cap a una línia musical de grups més independents i d'aire folk.

Ens hem de condicionar pel pressupost, perquè som un festival que tenim un pressupost molt reduït. Per tant, hem de buscar opcions d'artistes que vulguin participar i venir amb uns preus molt baixos, però sense perdre la qualitat. Hi ha dues vies: per un costat són bandes que acaben de començar o porten poca durada, i no estan en un circuit molt professional, i per tant hi podem accedir; l'altra forma és aprofitar bandes internacionals que estiguin de gira, i tinguem la sort que en aquella època estiguin pels voltants de casa nostra, i així poder-hi accedir a uns pressupostos també molt raonables. També intentem tenir sempre algú una mica referent dins el panorama nacional, i vendre-li una mica el projecte de l'Estunart perquè puguem fer front al seu preu.

El festival engloba moltes àrees de l'Ajuntament de Porqueres, ja que en un municipi petit els regidors són tècnics, i per tant també ajuden a organitzar el festival. Sobretot comptem amb la col·laboració de la Comissió de Festes de Porqueres, que ens ajuden molt, i també gent a títol individual que ajuda en el muntatge, en el servei de bar, en fer difusió dels concerts, i en el disseny del cartell. En definitiva, molta gent vinculada al municipi que se sent, tal com creiem tots, el festival ja seu i que volen ajudar-nos a tirar-ho endavant.

La nostra idea inicial ens portava a un públic més adult, però ara creiem que és un públic que afecta a moltes etapes d'edat. Tothom que li agradi la música i vulgui gaudir d'una nit agradable escoltant artistes que segurament no haurà vist, pot venir. Per tant, no marquem una ràtio clara, perquè com es pot veure quan véns al festival, hi ha gent de totes les edats. L'any passat vam veure que gent que estiuejava a Banyoles es va assabentar que es feien aquests concerts i va assistir-hi, però seríem ingenus si creièssim que ve gent d'altres països a veure el festival. És veritat, però, que tenim constància que ve gent de la província de Girona i de fora de la comarca.

Una de les coses clau és que es fa al bosc de Les Estunes, i això ja el fa únic, perquè l'indret el condiciona. Al mateix temps, com que es fa en aquest bosc, intentem treure-li el màxim profit a l'entorn del festival, per tant intentem programar una sèrie de grups que encaixin amb l'entorn, per això l'estil musical sol ser molt folk, molt de cantautor i de banda poc electrificada. No importa el volum, sinó que busquem sobretot la delicadesa, la nitidesa del so, perquè l'indret és clau.
Una altra cosa que el diferencia és que el festival es fa un dimarts, no sol ser un dia gaire normal per fer un festival. També som conscients que tenim unes limitacions d'espai i tampoc podem assumir un gran volum de gent, per això el fet que sigui cada dimarts de mes ens fa moure amb un volum de gent que podem assumir, ja que potser si ho féssim en un cap de setmana seria impossible.

Això ens facilitaria molt la feina a nivell de producció, ja que muntar i desmuntar-ho tot cada dia, i fer-ho sempre de forma diferent, és veritat que dóna més complicitat a l'espai però també suposa més feina per l'equip que ho porta a terme. A més, això també fa que no puguem realitzar un gran muntatge, però aquest fet va molt en consonància amb el festival, ja que en funció de qui vingui a tocar, es munta d'una forma o d'una altra. També volíem oferir una programació completa durant tot el juliol, per no concentrar-ho tot en tres o quatre dies. Som conscients que la gent que ve repeteix, és a dir, que no vénen expressament a veure un grup concret, sinó que volen gaudir d'una nit musical al bosc de Les Estunes.

En un inici vam començar amb un pressupost molt reduït i no gaire definit, però a mesura que hem anat avançant cada any, més o menys hem tancat un pressupost en què hi col·labora en part la Generalitat de Catalunya a través de l'Àrea de Joventut. És un pressupost modest, tot i que en els últims anys l'hem ampliat una mica, que ens permet tirar endavant el festival.

Creiem que és un festival que la gent ja coneix i que té una bona assistència, i per tant esperem repetir l'aforament que vam aconseguir l'any passat, tot i que tenim previst augmentar una mica l'espai, i per això hem reubicat certs serveis del festival perquè hi hagi més comoditat i es pugui accedir millor a veure els concerts. Considerem que si repetim el volum de gent de l'any passat serà perfecte, llavors hem d'esperar que el temps ens acompanyi, ja que al ser a l'aire lliure el temps és determinant, i si plou no es fan els concerts. Creiem que ens estem movent en els màxims del festival, bàsicament perquè l'aforament no permet assumir a més gent, però també creiem que estem en els màxims de gent que podem mobilitzar pel cartell que portem. Creiem que estem al voltant d'unes 300 persones per dia, amb un total final d'unes 1.200 o 1.300 persones.

És un festival que moltes vegades la gent no coneix el cartell que hi ha, però sí que hi ha coses a destacar, i cada grup té les seves particularitats. És evident que aquest any tenim la sort de tenir a en Pau Vallvé, que ja és un artista de renom, un productor amb una llarga trajectòria, i ens ve a presentar el seu àlbum De bosc precisament al bosc de Les Estunes. Ens consta que li fa molta il·lusió poder venir, i per això podem accedir a artistes d'aquest tipus, per la singularitat del festival, ja que no és un escenari normal, sinó que és un lloc especial.

També m'agradaria destacar a la banda internacional que tenim, que són Trevor Moss&Hannah-Lou, una banda folk d'inspiració en els anys seixanta. Porta melodies molt commovedores, i és una sort que estiguin a prop per aquestes dates i puguin venir. Llavors també destacar el grup Berlinist, que clourà el festival, i és una formació afincada a Barcelona, amb membres de diferents llocs, que porten poc temps junts i creiem que se'n sentirà molt a parlar, ja que formarà part en el festival Pròxims que se celebrarà a Calonge. És una sort que els puguem veure en viu, ja que tenen un directe fantàstic. Estan posats expressament a l'últim dia perquè siguin ells qui tanquin el festival, ja que creiem que és una de les perles que té aquest any l'Estunart.

Creiem que sí, que és un festival que la gent ja coneix. Saben que els dimarts del mes de juliol si van al bosc de Les Estunes es trobaran amb un espectacle molt agradable. La gent que no hi ha anat mai queda bastant sorpresa, i els que repeteixen, ho fan per alguna cosa. Considerem que ja s'està consolidant pel públic que hem anat tenint els últims anys, que ha anat creixent progressivament. També perquè som un dels pocs festivals que no ens interessa tenir a més gent, ja que no podem assumir un volum més alt de gent, la capacitat de l'espai no ens ho permet. En aquest sentit, això ens demostra que quan no has de fer gaire difusió perquè vingui la gent, vol dir que el projecte està anant pel bon camí.