Sobrietat sublim

La sobrietat ben entesa i dolçament austera es pot envoltar d'intensitat emocional, i tot això fer-ho sense concessions al populisme, enfilant un bell camí cap a la sublimació. Molt d'això es va donar a la Gala Lírica Solidària que va tenir lloc diumenge al Festival de Cap Roig, de la mà de la soprano Ainhoa Arteta; el baríton, Juan Jesús Rodríguez, i l'acompanyament al piano de Marco Evangelisti. Un concert –a favor de la Creu Roja de Palafrugell, patrocinat per cafès Marcilla– amb un repertori que no buscava, doncs, la connexió emocional fàcil amb peces populistes, sinó la bella emoció.

Una primera part, potser una mica més freda que la segona –tot i comptar amb la primera amb una ballarina al costat del baríton Juan Jesús Rodríguez–, es va iniciar amb Parlami d'amore, Mariú. que Cesare Andrea Bixio va compondre per a un vell film italià. La peça ja donava joc, però després, res, l'escenari, el piano, els intèrprets i la tensió emocional que van saber desprendre els artistes, amb una bona química entre ambdós –menció negativa a un tall dels bastidors laterals que es veia i molestava, en trencar el misteri de la negror. Ainhoa Arteta, vestida de vermell, va iniciar el recital amb quatre de les sis Balades italianes, que va composar el mestre Isaac Albéniz, com ara La lontananza,o Una rosa in dono. Seguidament tres peces del Don Giovanni de Mozart: Deh, viene alla finestra, amb Rodríguez; Mi tradì quell'alma ingrata, amb Arteta, i el duet La ci darem la mano, amb el baríton i la soprano. Magnífics. D'aquesta primera part, la diva copsà meravellosament el personatge d'Elvira a Mi tradì quell'alma ingrata, i hi aporta la intensitat del sentiment i l'angoixa de la dona pel perill que corre Don Giovanni. La segona part, amb peces d'I pagliacci i La traviata, va apujar el llistó de la intensitat emocional d'Arteta –vestida ja de negre–, i Rodríguez; especialment a Sola, perduta, abbandonata, de Manon Lescaut, tercera òpera de Puccini. I, per acabar, peces de sarsueles de Luisa Fernada, el Manojo de Rosas i En mi tierra extremeña. Tot plegat, i ben mirat, sòbriament sublim.