Tot un fenomen

Pablo Alborán és tot un fenomen de la natura i de la música: té només 24 anys i en poc més de tres anys ha editat dos discos d'estudi i un directe acústic. En directe, encara mostra l'alegria innocent del nouvingut que no s'acaba de creure que pugui omplir dos dies seguits el recinte del Festival de Cap Roig: més de 4.000 espectadors, incloent-hi Tito Vilanova la nit de dijous. Però al mateix temps, Alborán resulta ser no només un bon compositor de cançons que giren i giren al voltant del binomi etern –amor/desamor–, sinó també un showman competent que canta amb la mateixa seguretat les balades més tendres i les incursions en el pop-rock amb lleugers aires del sud, toca la guitarra i les percussions, i també seu al piano per cantar el seu primer èxit, Solamente tú, incloent-hi un fragment en català: un detall que el públic va agrair amb una enorme ovació. I com li van recordar repetidament les seves fans, el noi és guapo i té molt d'art. El gendre perfecte.

Durant dues hores, Alborán i la seva banda, molt professional, van interpretar totes les cançons que apareixen en els seus dos discos d'estudi, Pablo Alborán (2011) i Tanto (2012), començant amb Toda la noche i acabant amb En brazos de ella. “Estem tots una mica nerviosos. Gràcies de tot cor pel suport que ens doneu, perquè només fa tres anys que fem això”, va dir el cantant amb paraules que van sonar sinceres, com quan va dir als seus músics: “Estic superorgullós que sigueu la meva banda.” Fill de pare granadí i mare francesa, Alborán va dedicar a les seves “arrels” maternes una peculiar però honesta versió de La vie en rose, d'Édith Piaf, advertint abans que es podia emocionar en qualsevol moment. En resum, una grata sorpresa.