Com si haguessin tocat juts tota la vida

Cesk Freixas i Miquel Abras són, a priori, dos cantants pràcticament antagònics. Tot i procedir tots dos del món de la cançó d'autor, Freixas sempre ha estat fidel a una música més crítica i acústica, mentre que Abras mai ha volgut fer política amb les seves cançons i ha apostat per un vessant més rocker. Tot i això, fa ja molts mesos que tots dos cantants giren plegats oferint l'espectacle Cançons de nosaltres i el món, que diumenge va fer parada a Molló per posar el punt i final al Festival de Música de la Vall de Camprodon.

Com si tota la vida haguessin tocat junts, Cesk Freixas i Miquel Abras van oferir un concert perfectament treballat i carregat de complicitat que esborrava per complet les diferències inicials entre propostes. La veu enregistrada de Txe Arana, que serveix per ordenar l'espectacle, presentava els dos cantants i, de seguida, l'única cançó que han compost plegats, L'Empordà se'ns crema, dedicada als focs de l'Alt Empordà de l'estiu passat, servia per donar el tret de sortida a una hora i mitja de concert.

Cançons d'un i altre cantades conjuntament i només a guitarra i veu s'anaven alternant. Ja amb el concert avançat, era el moment de fer “un repàs acústic a les influències dels dos cantautors”, tal com anunciava Arana. Així doncs, Miquel Abras interpretava País petit, de Lluís Llach, i Cesk Freixas versionava Al vent, de Raimon. Tots dos junts retien homenatge a continuació a “un dels compositors més grans que ha parit el nostre país”, com va anomenar Cesk Freixas Adrià Puntí, de qui van cantar Ull per ull.

El concert s'anava apropant a la recta final i els grans èxits d'un i altre anaven arribant. Crida i Abril de 1984 donaven pas als bisos, on sonarien només dues cançons: Contradiccions i La petita rambla del Poble Sec, els que són, probablement, els temes més aclamats de l'empordanès i el penedesenc, respectivament. D'aquesta manera, el Festival de Música de la Vall de Camprodon posava punt i final a la seva catorzena edició. El festival ha omplert pràcticament els quatre concerts programats i ha superat el 95% d'ocupació mitjana.