Art

art. &co

pilar parcerisas

Turisme i utopies

Assetjada pel turisme

Figueres, a l'estiu, és una ciutat intransitable, a causa del turisme que no pot encabir. Ciutat de serveis, fires i comerços, de bons productes i matèries primeres, ha tingut la gran sort que Dalí decidís fer ploure la seva fama en forma de monedes d'or sobre la ciutat i que ella mateixa esdevingués Avida dollars. Aquest estiu, la ciutat ha ofert una de les millors exposicions d'art contemporani del territori, Tourism/Utopism, preparada pel Museu de l'Empordà als nous espais de l'Escorxador, on dos artistes han compartit cartell amb dos treballs sobre el turisme, Rogelio López Cuenca, amb Ciudad Picasso, i Marcel Dalmau, amb una sèrie d'imatges sobre Empuriabrava. La mostra és una expansió del projecte Voyage extra-ordinarie, impulsat pel centre d'art Bòlit, de Girona.

‘Ciutat Picasso'

Rogelio López Cuenca, artista malagueny i conegut per l'activisme i el missatge crític en els seus treballs, presenta un recull d'objectes que són testimoni del kitsch més preuat, generats a l'entorn de l'impacte del Museu Picasso de Màlaga. La ciutat es va transformar i van començar a aparèixer samarretes amb motius picassians, el nom del pintor en l'objecte més insignificant i la vinculació turística del nom de Picasso amb la Costa del Sol; la figura i nom del pintor es van incorporar a l'oferta turística en tots els nivells, des dels més sublims als més vulgars. És aquesta vulgaritat d'un marxandatge per estudiar sociològicament la que mostra com a col·lecció, generada pel fet de convertir Picasso en un souvenir. Això encara sobta més en una ciutat que s'havia mantingut allunyada del fet accidental que Picasso hagués nascut a Màlaga.

El no-lloc d'Empuriabrava

L'artista Marcel Dalmau ha realitzat un treball d'altura crítica sobre el turisme de Lloret, Olot i Empuriabrava. A Figueres s'ha exposat el darrer treball, per al qual ha construït imatges a la manera de postals. Als anys seixanta, una enorme zona sorrenca, de conreus, pastura i aiguamolls del municipi de Castelló d'Empúries va ser substituïda per aquesta urbanització, Nova Icària del turisme internacional, amb aeròdrom, port, canals navegables, milers de xalets i zones lúdiques i esportives, que en aquell moment ocuparen turistes majoritàriament alemanys i anglesos. Una utopia residencial, un no-lloc que, per acabar-ho d'adobar, posà a l'aeròdrom el nom de Joan Alsina, un sacerdot compromès amb les classes treballadores i assassinat a Xile, i al casino, el de Jaume Compte, militant d'esquerra independentista mort en els fets d'octubre del 1934, dos models ideològicament contraris a la ideologia impulsora d'Empuriabrava. Avui, amb l'ocupació minvada i molts habitatges abandonats, cal reconèixer que el turisme ha canviat de model, que pot esdevenir una ciutat fantasma i que si al cap de Creus han fet net del Club Med al pla de Tudela, un pensament ecològic per a Empuriabrava no aniria malament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.