Fundació busca espai

Poeta, polièdric i prolífic. És impossible acabar-se Joan Brossa (1919-1998), un creador sense fronteres que sempre va estar a l'avantguarda. Transversal, l'obra de Brossa es mou sense complexos entre els versos tradicionals, els lliures i la prosa, el teatre i la performance, la poesia visual i l'objecte artístic, i fins i tot la instal·lació. En la seva cosmologia s'hi barregen el cinema, la màgia, l'ocultisme i l'activisme social. Brossa és molt difícil de resumir.

Per això no ho té fàcil la seva fundació. Hi ha encara molta feina a fer, i la fundació del poeta lluita per continuar catalogant, conservant, difonent i promovent l'obra brossiana. És una tasca ingent, que necessita il·lusió i recursos. D'il·lusió no els en falta; de recursos, en canvi, molts. Segons explica la directora de la fundació, Glòria Bordons, una de les majors expertes en l'obra brossiana, el més necessari seria trobar un espai permanent d'exposició. El tenien al carrer Provença, però el 2011 el local es va haver de tancar per motius econòmics. Ara, des del juny del 2012, la fundació té els despatxos a l'edifici de La Seca, seu de l'Espai Escènic Joan Brossa, però allà no hi ha espai per tenir-hi una exposició permanent. Malgrat això i per l'estreta vinculació d'aquest teatre amb Brossa, La Seca i la fundació del poeta estaven condemnats a estar juntes. “El lloc té molta força perquè era una antiga fàbrica de moneda i per acabar-ho de rematar a la façana del carrer Flassaders hi ha encara un escut borbònic. Crec que a en Brossa li faria gràcia aquesta curiositat”, explica Glòria Bordons. Una possibilitat de nou espai a què aspira la Fundació Brossa és un local, propietat de l'Ajuntament barceloní, que es troba a la part del darrera de La Seca. Aquesta seria la millor solució.

De moment, però, i en espera de temps millors, la fundació ha triat l'opció de la col·laboració institucional. “Com que no tenim seu, hem de crear complicitats”, assegura Bordons. Una d'aquestes col·laboracions va ser l'exposició Joan Brossa. Escolteu aquest silenci, que es va poder veure a La Seca a principis d'any i que ara s'ha inaugurat a l'Escala. El 2014 l'exposició viatjarà al Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i a l'abril arribarà a la Poetry Library de Londres.

L'altre punt físic de la Fundació Joan Brossa a tenir en compte és el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), institució on està dipositat l'arxiu del poeta, amb més de 66.000 peces. Aprofitant tota aquesta documentació, el Macba prepara una gran exposició de Brossa per al 2015, sempre que les retallades que afecten amb especial virulència el museu ho permetin.

Les col·laboracions amb altres institucions no s'aturen. La setmana que ve la Filmoteca de Catalunya, a la seu antiga de la qual Brossa anava pràcticament cada dia, programa del 18 al 20 de setembre un homenatge al poeta amb el títol La butaca de Joan Brossa. També s'iniciarà un nou itinerari brossià per la Rambla.

Al llarg de la tardor, es publicaran diversos llibres impulsats per la fundació. Un dels més destacats és la continuació de la reedició de la poesia escènica de Brossa, amb la col·laboració d'Arola Editors. Una tasca ingent que durarà fins al 2019, segons Glòria Bordons. Una altra feinada ha estat la recopilació de la prosa completa, que publicarà RBA en una edició de 700 planes. “És una tasca que s'havia de fer”, afirma Bordons. De cara a Nadal, Enciclopèdia Catalana prepara una edició de luxe que inclourà tots els poemes serigrafiats de Brossa.

Bordons va conèixer Joan Brossa el 1974, quan era estudiant. Des d'aleshores no ha deixat d'estudiar la seva obra, una feina que “no s'acaba mai”. En aquests moments, els estudis des de la fundació es concentren en la feina de catalogació dels milers de documents que el poeta acumulava al seu estudi, en el cèlebre desordre i amuntegament que tants cops havia sortit fotografiat en els mitjans de comunicació. Glòria Bordons explica que la part més difícil d'ordenar és la dels retalls de diaris, però “malgrat que sembli mentida, dins de tot aquell desordre hi havia un ordre”. Brossa, per exemple, havia guardat meticulosament tots els articles de Josep Maria Espinàs i col·leccionava amb fruïció articles que parlessin sobre la conquesta de l'espai. També s'està acabant de catalogar la correspondència del poeta.

Què opinaria ara Brossa de la situació actual? “Estaria irritadíssim. Tot el que deia continua sent absolutament vigent.”