‘Highest' Temporada

La tardor s'escalfa amb el Temporada Alta. En aquesta edició hi ha programats 88 espectacles a espais de Girona i Salt del 3 d'octubre al 8 de desembre. Amb un cartell ple d'estrenes i amb 25 espectacles internacionals el festival contempla més muntatges però redueix el nombre de funcions. Teatre, dansa, música, performance, cinema, circ, nous llenguatges i programació familiar completen el festival, que un any més programa el Torneig de Dramatúrgia i organitza la Setmana de Programadors i Creació Contemporània. L'equip del Temporada Alta és inquiet i enguany han volgut arrencar dos nous camins: una línia de teatre familiar solvent i un espai en què els espectadors siguin part activa a la programació. El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, no amaga gens la seva satisfacció per haver aconseguit el millor cartell d'espectacles internacionals de la història del festival. La presència de títols estrangers (amb dos pols ben marcats com són el centre d'Europa i l'Amèrica Llatina) és constant en tots els formats. Els Propeller, Ostermeier o Sidi Larbi Cherkaoui repeteixen amb produccions de gran format. En format mitjà, repeteixen dos directors de l'edició anterior: Korsunovas i Guy Cassiers. I en format molt variats arriba la cartera d'IberEscena, un cartell que es vol estabilitzar en pròximes edicions i que, a més, “com ja va passar l'any passat: volem que sigui de tornada”, completa Sunyer. Efectivament, alguns creadors catalans afins a Temporada Alta van crear l'Atlàntic per mostrar el seu treball a Buenos Aires.

Temporada Alta vol ser un hub per a les companyies interessants de teatre americà. Això el situa respecte la resta de festivals capitals europeus. Temporada Alta es reivindica com un port atractiu per fer d'aparador després de l'èxit de Claudio Tolcachir, Romina Paula o Mariano Pensotti. Són dramaturgs a qui el festival els va obrir les portes dels teatres europeus. I és que Sunyer confirma que, avui, hi ha dos grans pols de creació escènica al món: el centre d'Europa (gràcies al treball d'impulsar creadors de Bèlgica i Alemanya, durant anys) i els països efervescents de l'Amèrica Llatina.

La programació internacional arrenca amb un Eduardo de Filippo interpretat per Piccolo Teatro de Milà i Teatre Uniti: Le voci di dentro (Municipal, 11 d'octubre). Una de les perles per descobrir d'enguany és la Júlia que ha adaptat Christiane Jatahy, que ha imposat una mirada brasilera a Senyoreta Júlia de Strindberg (El Canal, 12 d'octubre). Posteriorment, farà gira per Rotterdam, París, Frankfurt i Madrid. Philippe Genty segueix construint un univers màgic, juganer i còmplice que sembla sorgit dels somnis (Municipal, 13 d'octubre). Maurice Durozier, un dels integrants històrics del Théatre du Soleil, proposa una conferència escènica tot responent què és, en realitat, un actor (La Planeta, 19 d'octubre). Josef Nadj (que va treballar en l'hipnòtic Pasodoble amb Miquel Barceló) fa una versió de Woyzeck (Teatre de Salt, 25 d'octubre). Oskaras Korsunovas ataca Els baixos fons, de Gorki (el Canal, 9 de novembre). El jove belga Fabrice Murgia, de qui es pot recordar el Ghost road de l'any passat, retorna ara amb Le Chagrin des ogres (El Canal, 15 de novembre). Sidi Larbi presenta 4D, un nou treball sobre com modelar els cossos en la dansa (Municipal, 16 de novembre). Guy Cassiers transforma l'angoixa d'El cor de les tenebres, a una versió d'Orlando de Virginia Woolf (El Canal, 29 de novembre). El clown Avner the eccenttric camina lluitant contra la gravetat: Exceptions to gravity (Salt, 30 de novembre)El director Thomas Ostermeier torna amb Susn, la vida d'una dona en 5 actes (Municipal, 30 de novembre). Per últim, els Propeller, que fan la sisena visita al festival, ara amb un Somni d'una nit d'estiu (Municipal 4, 5 i 6 de desembre) després de Conte d'hivern, L'amansiment de la fera, Ricard III, Enric V i Nit de Reis.