festival
guillem vidal
Gràcia russoliana
El Festival LEM commemora el centenari del manifest ‘L'arte dei rumori' de Luigi Russolo i homenatja l'improvisador Joan Saura, en una edició de resistència
Fa cent anys, el futurista Luigi Russolo publicava a Milà L'arte dei rumori, un manifest en forma de carta al seu amic compositor Francesco Balilla Pratella, des d'on preconitzava una nova música basada en el soroll. La revolució industrial, apuntava, havia atorgat a l'home modern una capacitat més gran d'apreciar sons més complexos, amb la qual cosa la composició, la instrumentació, requerien nous enfocaments. El Gran Concerto Futuristico que, l'any 1917, Russolo va protagonitzar amb un reguitzell d'artefactes construïts per ell mateix i als quals anomenava intonarumori va ser rebut directament amb esclats de violència, però, amb el temps, manifest i concerto es van revelar absolutament visionaris, i van influir un bon grapat de corrents i van canviar la concepció sonora del segle XX.
Tal com s'adverteix, amb murrieria, en el programa de mà de la divuitena edició del Festival Internacional de Música Experimental de Barcelona, el LEM, el centenari de L'arte dei rumori no provocarà que les institucions culturals del país es bolquin a celebrar-lo. Hauria estat alarmant, però, que a Gràcia Territori Sonor, el col·lectiu que cada octubre efectua esforços titànics perquè el LEM tiri endavant, se li escapés el centenari d'aquesta bíblia sorollista, ja que la gran immensitat d'experimentadors que acull, i ha acollit, el festival beuen, i han begut, de l'encara inescrutable font russoliana.
Pioners del ‘noise'
Borbetomagus, una formació novaiorquesa de dos saxos i guitarra elèctrica amb quasi 35 anys d'història, pionera de la música noise més ferotge i referència cabdal de Sonic Youth, clouran el festival el 19 d'octubre a La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192). Serà una de les picades d'ull a Russolo i el seu manifest, als quals també es retrà homenatge el 10 d'octubre al Macba amb una jornada dedicada a les obres finalistes del 33è Premi Internacional Luigi Russolo i, el 13 d'octubre, amb la posada en escena, a la Casa Almirall, d'un ritual “d'iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa l'espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminars tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia”. Els protagonistes: Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O'Callaghan), del laboratori Àgape.
Més enllà del tribut russolià, el LEM recordarà, en el primer aniversari de la seva mort, el teclista i compositor Joan Saura, improvisador català de primer ordre que, des del minut 1, va col·laborar i participar amb el festival. Serà durant l'espectacle d'arrencada, que unirà dos dels seus amics i col·laboradors, Anna Subirana (veu) i Nuno Rebelo (guitarra), en un muntatge al Macba en diàleg amb la poesia de Wislawa Szymborska i Hans Magnus Enzensberger.
El LEM, a banda, també presenta unes quantes formacions de culte de l'escena experimentadora (els vienesos Radian, que fa set anys van oferir un dels concerts històrics del festival, o els anglesos :zoviet*france, icona industrial amb més de trenta anys de trajectòria) i s'esforçarà per fer visible l'escena local, “cada vegada més rica, variada i activa”, amb talents joves com els de Tiger Menja Zebra, Macrobukkake, Aceite de Perro, Turing Tarpit i C-Utter i veterans com Perucho's o el trio Altaba / Egea / Madau. El LEM, un any més, continua circulant pels marges. Experimentant i resistint.