Els països dels catalans

Un britànic, un francès, un americà, un holandès i un polonès intenten escapar-se del castell de Colditz. Els guàrdies són alemanys i tenen les fitxes negres. És un joc famós de sobretaula, reeditat fa poc, que agrada molt als aficionats a la història en general i a la Segona Guerra Mundial en concret. Els aficionats a la llengua, pobres, no tenim castells d'on puguem escapar-nos: però tenim una torre de Babel (“la benaurada diversitat lingüística”, ha escrit Màrius Serra) i sempre la podem escalar amb entretingudíssims jocs de paraules. Verbàlia, per exemple, és el país dels verbívors i alhora és el joc de sobretaula, creat per Màrius Serra i Oriol Comas, i editat per Devir. El formen tres taulers, 200 lletres, 136 fitxes amb síl·labes, 120 marcadors, 2 sacs de tela, 6 faristols, llibretes en blanc i llapis. Hi ha un joc de paraules encadenades, de síl·labes amagades, de sopa de lletres a l'atzar, etcètera. Hi ha jocs per si es juga amb gent que domina poc el català, per si es juga només amb la parella, per si es juga amb nens petits, per si es té menys de mitja hora, per si no es té el diccionari a mà, ni connexió ni cobertura… És altament recomanable.

Tanmateix, l'última troballa (ja sé que té tres anys, però és esplendorós) és Els països dels catalans, produït pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona i pensat, en principi, per a centres on s'imparteix batxillerat. Es pot fer servir en altres contextos perquè l'objectiu de fons és despertar la curiositat lingüística. Qui para escull un país (n'hi ha 95) i no diu quin és; aleshores dóna pistes lingüístiques de cada país (“el nom de la capital significa capital del nord”, “d'una de les llengües d'aquest país ens ha arribat la paraula dolmen”…) fins que algun jugador o equip, per torns, encerta el nom del país. Com menys pistes es donin, més s'avança. Guanya qui arriba més lluny.