clàssics
albert vinyoli
Gran ficció ‘Bola de Drac'
La novel·la anònima xinesa ‘Viaje al Oeste', del segle XVI, és un veritable clàssic d'aventures universal comparable a d'altres com ara ‘El Quixot' i ‘Les mil i una nits'
Tres de les grans ficcions més conegudes de la literatura universal van ser escrites una a l'Europa del sud, l'altra a l'Orient Mitjà i la tercera a l'Orient llunyà; El Quixot, Les mil i una nits i Viaje al Oeste (no està traduïda al català i la va presentar Siruela). Les tres són extenses, de molt llarg recorregut, i estableixen bases importants per a la literatura de ficció: personatges molt definits, atractius i sòlids, que aguanten i condueixen tota l'acció, una acció alliberada, no sotmesa a fets reals i concrets, amb la possibilitat de moure's per tots els exteriors i àmbits possibles, creïbles o increïbles, amb la condició, això sí, de crear una atmosfera creïble i prou sòlida per interessar, intrigar, distreure, divertir i fins i tot fer pensar el lector.
Tot i que alguns l'han considerat la novel·la total, i que ningú no discuteix que és un clàssic de la literatura universal, Viaje al Oeste aquí és un llibre del que se'n ha parlat molt poc. A la Xina, un dels seus protagonistes, el Rei Mico (Sun Wu Kung), és tan conegut com a Europa i arreu del món el Quixot o Mickey Mouse. Dic gairebé perquè una sèrie de dibuixos animats que va causar furor i crear estil, Bola de Drac, està inspirada en aquest personatge, Sun Wu Kung (Son Goku a la sèrie), i en una gran part de l'estructura de la novel·la. De fet, l'excel·lent traducció al castellà d'Enrique P. Gatón i Imelda Huang Wuang, es titula Viaje al Oeste. Las Aventuras del Rey Mono.
El que potser diferencia aquesta novel·la de les altres mencionades és el fet que el concepte de ficció arriba fins al final, un final que en realitat no existeix perquè, com acaba demostrant àmpliament aquest autor anònim, la ficció té la qualitat de ser il·limitada. L'acció de Viaje al Oeste es mou tant per una geografia real i fotografiable com per una geografia mental, mitològica, sorprenent, simbòlica, carregada de sentit, per tant, intel·ligible, i en aquest cas, d'una bellesa i riquesa literàries sorprenents, s'ha de dir tot. Passa el mateix amb les forces a què hauran d'enfrontar-se els protagonistes, que, analitzant-les, es pot descobrir que simbolitzen aspectes i àmbits mentals que sempre han existit. I en aquest àmbit tan extens, l'autor es mou amb una gran soltesa, tanta, que al cap de poca estona de lectura, al lector li sembla molt natural que la barra de ferro, que el Rei Mico ha aconseguit d'un mestre taoista, que finament l'hi dóna per treure-se'l de sobre, i amb la qual acaba de derrotar set o vuit exèrcits de monstres –forces mentals– descomunals, tot seguit la converteixi en un escuradents que s'amaga darrere l'orella, i se'n vagi a menjar i beure amb els col·legues al bar de la cantonada. A cada moment de la novel·la, l'autor explica que la ficció no té més límits que els que ella mateixa s'imposa.
Al segle XVI un autor desconegut –o que no es va voler donar a conèixer– anònim es llança a escriure una extensíssima aventura de viatges per tots els nivells de la realitat, amb un triple transfons ideològic i literari, budista, taoista i confusionista, protagonitzada per uns personatges (sorprenents)que mantenen la seva coherència i interès durant les més de dues mil pàgines (segons l'edició) que dura el trajecte.
La novel·la és el relat del viatge iniciàtic que emprèn el monjo Chen Hsüan Tsang –no seria forassenyat del tot suposar que el Kipling de Kim se l'havia llegit– cap a l'oest a buscar unes escriptures cabdals, acompanyat de tres poderosos protectors, antics presoners còsmics, alliberats sota la promesa de no descontrolar-se, de no tornar a transgredir el protocol de l'univers com havien fet fins ara –per això estaven empresonats– i de posar els seus enormes poders i la seva astúcia exclusivament al servei d'aquest pobre monjo i el seu viatge. Seran moltes les forces que no voldran que aquestes escriptures cabdals es trobin. L'aspecte d'aquests tres protectors, els protagonistes reals de la història, un mico (el Rei Mico), un porc i un cavall, ja dóna una idea prou clara de com el nostre autor anònim no té problemes per entrar de ple, sense complexos i sense ambigüitats, en el terreny de la ficció.
A més de poders i molta presència, d'omplir a bastament i amb èxit tota la pantalla, el mico, el porc i el cavall, especialment el mico, tenen una bona dosi de sentit de l'humor. Són tan capaços d'animar i fer riure el lector, com de derrotar forces i monstres de totes les dimensions i aspectes imaginables, descrits amb una sorprenent qualitat literària. L'autor transmet plaer creant situacions en què apareixen uns monstres que poden considerar-se pares inspiradors d'una gran majoria dels monstres que després s'han posat de moda en el cinema, la literatura, el còmic i els jocs electrònics dels segles XX i XXI. En més d'una ocasió, als tres protectors, bandarres empedreïts, els passa pel cap abandonar el pobre monjo i anar-se'n d'ego-farra, per dir-ho d'alguna manera, però el veuen tan desemparat i exposat a perills tan brutals, que es mantenen fidels al seu jurament fins al final de la història, que no explicaré quin és, perquè ningú no se l'espera.
La realitat, la no-ficció, és que si es cau en mans d'aquesta novel·la de dimensions enciclopèdiques, costa molt deixar-la. Entreteniment cinc estrelles de llarga durada. També es fa difícil no reconèixer que aquest novel·lista anònim, o de nom discutible, és un escriptor i narrador important, dotadíssim. S'ha de dir també, per intentar donar una mínima explicació a aquest anonimat, que a la Xina del segle XVI, un escriptor de ficció socialment no era gran cosa, fins i tot no estava gaire ben vist, tret que també fos escrivent o alt funcionari d'algun rei o emperador. Els membres dels llinatges importants, de les famílies importants, no es dedicaven a escriure ficcions. Això fa pensar que aquest autor, si va decidir dedicar-se a escriure una obra de ficció tan extensa, segurament va ser, en primer lloc, perquè tenia temps, per descomptat, però també perquè ho duia a la sang, com se sol dir, perquè no se'n devia poder estar. Ningú no escriu una novel·la amb tant de punch literari si no és un escriptor notabilíssim. I també hi ha la possibilitat de suposar, per tant, que el seu anonimat va ser volgut. Hi ha qui diu que l'autor anònim de Viaje al Oeste en realitat és l'erudit Wu Cheng'en, d'altres ho neguen rotundament. Direm, per tant, que és una novel·la d'autor anònim.
Viaje al Oeste aquí sempre ha estat un llibre del qual no se'n ha parlat gaire. Per què? Difícil de dir, tot i que ara mateix està esgotat. A la xarxa es pot trobar en pdf, en alguna llibreria de nou o de vell potser encara es pot trobar en paper. L'editorial Siruela en va fer una edició de luxe i molt vistosa, en tres volums, i una de compactada, de butxaca, però amb tapa dura.