Joan Carles Martí Casanova (Marsella, Occitània, 1958), fill d'un elxà i una oriolana, s'estrena en el món de la novel·la amb un llibre en què conta la història de la seua família, emigrada a Occitània primer, Austràlia després i retornada al seu Elx natal finalment. Llicenciat en traducció i interpretació i diplomat en turisme, parla huit llengües i ha treballat com a cap d'exportacions de la indústria del calçat i ara és cap del servei de Turisme de l'Ajuntament de Guardamar, a l'extrem sud del país. Martí ha destacat pel seu compromís i activisme en defensa de la llengua, i és el fundador de l'Associació Cívica per la Llengua d'Elx, El Tempir.
La seua producció literària, però, no comença amb aquesta novel·la; abans ja havia publicat tres llibres, tots tres de caràcter sociològic i relacionats amb la llengua i la cultura a les comarques meridionals, “La transmissió de la llengua catalana al País Valencià” (El tempir, Elx, 2003), “L'ús interpersonal del català entre el professorat d'Elx-Vinalopó i de l'Alacantí el curs 2008-2009” (El Tempir, 2010) i “Des del Rovellet de l'ou d'Elx” (Editorial Voliana, Argentona, 2011).
A què obeeix el títol de la seua novel·la: “Els països del tallamar”?
El títol naix del fet que jo m'he criat en tres països diferents. Els meus pares, que són d'Elx, van emigrar a Occitània i jo sóc el primer fill que naix fora, concretament a Marsella, que seria el segon país dels països del tallamar, i després la família, quan jo tenia 9 anys, va emigrar a Austràlia, el tercer país, on vaig viure fins als 14 anys, i finalment tornàrem a Elx.
Com definiria el seu llibre?
Doncs jo he tractat de contar la història de la gran emigració espanyola dels anys 50 i 60 i una volta em vaig plantejar el tema, em vaig adonar que les cinc darreres generacions de la meua família han sigut emigrants i el que faig en la novel·la és remuntar-me a l'any 1890, des dels meus besavis que arriben al camp d'Elx, fins al 2012, quan ja pensàvem tots que l'emigració s'havia acabat i el meu fill se'n va a viure a Anglaterra.
Però en el llibre els protagonistes tenen noms d'aus.
Sí, els protagonistes que són els meus pares, els meus germans i jo mateix, no tenen noms, tenen noms d'ocells. Es tracta de fer un retrat psicològic i aquest recurs m'ajuda a fer-lo. De fet, abans de decidir els noms de cada un vaig haver d'estudiar sobre els ocells per veure quin s'adequava més bé a cada personatge.
Jo, per exemple, sóc un gabre, un ànec salvatge, que rep aquest nom tan sols al camp d'Elx, el que a Catalunya anomenen un collverd, és un mot que tan sols ix en documents medievals, que oficialment està mort, però que a Elx s'utilitza amb normalitat.
En el llibre destaca el català que empra.
Crec que es tracta d'una novel·la on l'estil que he utilitzat es pot veure al País Valencià com a molt català, però a Catalunya com a molt valencià; és el resultat que jo buscava i que, a més, respon a la realitat lingüística del Vinalopó. I és que jo crec que sóc un gran coneixedor de la parla d'Elx. A la meua família es parla un català d'Elx molt pur, ple d'arcaismes; de fet, al final del llibre trobem un diccionari amb algunes paraules catalanes que ixen en el llibre i que no trobem en el diccionari, són pròpies del camp d'Elx.
La història que conta també té un rerefons històric d'una època.
És cert, jo sóc molt perfeccionista i he fet un complet treball de documentació per situar tota la trama en els fets històrics de l'època. A més, però, la trama principal compta amb una altra història en la qual els personatges es reencarnen en altres segles. En aquesta història paral·lela, jo tinc un òpal, una pedra preciosa australiana que em permet viatjar en el temps i en l'espai de manera que en la novel·la, de sobte, ens trobem en l'imperi romà o en l'edat mitjana.
Però estem parlant d'una autobiografia?
Sí i no. És cert que en el llibre trobem molts fets de la meua família i meus, com els meus records d'infantesa a Marsella, però estaríem parlant d'una biografia ficció. Jo sóc el primer que em consta definir la novel·la, ho recoec. No he tractat de fer una autobiografia, sinó que, partint de fets reals, he volgut crear una història.
Quins rerefons trobem en la trama que hi ha en el llibre?
A veure, jo sentia que tenia la necessitat d'explicar i reflexionar sobre moltes coses que a mi m'interessen, sobre el món que ens envolta, sobre l'ecologia, reflexionar sobre les persones i en definitiva, saber per què jo sóc com sóc.
Aquest és el quart llibre que publica.
Sí, és cert, ja he fet altres tres llibres, però de temàtiques més sociològiques relacionades amb l'ús de la llengua a les comarques del sud. Ara, el que he trobat ha sigut temps, temps per a mi i per a reflexionar, després de molts anys en la primera línia de l'activisme cultural i lingüístic a Elx ara he pogut dedicar-me a coses que ja havia fet en la meua joventut, quan havia col·laborat en diferents revistes i que havien emmudit a causa d'altres prioritats.
La novel·la es troba en ple procés de promoció?
Efectivament; la primera presentació la fem a Elx, però després ja en tenim compromeses 14 més arreu del país i fins i tot a Marsella i és que una part de la novel·la està en occità. De fet, tota la part de Marsella es troba normalitzada en occità; no he fet servir els topònims francesos sinó els propis. De fet estic molt content perquè a Mallorca, que és on s'ha publicat, en la primera setmana, s'ha situat com la tercera novel·la més venuda en català.
I per què s'ha publicat a Mallorca?
Doncs mira, els meus anteriors llibres s'havien publicat al País Valencià i a Catalunya... i em faltaven les Illes, em feia il·lusió i a més han mostrat molt d'interés per la meua obra.