Crítica
24 hores al límit i molt ben aprofitades
Temporada Alta ha fet un altre pas endavant en programar l'experiment teatral Primera plana, que emula el títol de la gran obra sobre el periodisme americà que, entre altres, tan intel·ligentment va portar a la pantalla el gran Billy Wilder, amb els insuperables Walter Matthau i Jack Lemmon. La Primera plana que els espectadors van poder gaudir la nit de dijous a La Planeta ha estat ideada pel dramaturg i director Juan Carlos Martel i consisteix a reunir, triar, assajar i representar en només 24 hores quatre petites peces teatrals amb dramatúrgies creades a partir de quatre notícies del dia. Els organitzadors ja havien seleccionat quatre directors i quatre guionistes, i faltava triar setze actors. Per fer-se una idea de com està el pati laboral en el món de l'espectacle, s'havien rebut 187 sol·licituds; d'aquestes, se'n van seleccionar un centenar, i d'aquí es van triar vuit actrius i vuit actors que en poquíssimes hores van haver d'aprendre i assajar el seu paper.
Els resultats van ser desiguals, però les quatre escenificacions van tenir la complicitat del públic. L'episodi dedicat al Suspens en comprensió lectora i matemàtiques va obrir la funció i, amb un humor desbordant, va condicionar les altres dramatúrgies. Qui més ho va patir van ser els encarregats de representar Víctima de sida sense tenir-ne, que per un moment va semblar que no s'ho acabaven de creure. Amb les 48 horas de pavor del grupo Delorean va tornar la comicitat, tot i que el guió no semblava prou arrodonit. Whatsapp ha causado la ruptura de 28 millones de parejas combinava l'humor amb la tragicomèdia
i era potser el treball més equilibrat dels quatre.