Aquella Figueres bohèmia i combativa de Sibecas

Amb motiu de l'exposició Sibecas: ordre en llibertat (1928-1969), que fins al 2 de novembre permet veure a la Fundació Valvi de Girona una àmplia mostra de l'obra d'aquest notable artista empordanès desaparegut prematurament, ahir a la tarda hi va tenir lloc una tertúlia que va reunir uns quants amics i companys d'aventures creatives de Joan Sibecas, alguns vinguts expressament de Figueres o Avinyonet de Puigventós, on el pintor tenia el seu estudi i on va morir amb només 41 anys. La tertúlia es va titular La bohèmia a la Fonda Roca de Figueres als anys 50 i 60 del segle XX, i a la taula, al costat de la directora de la Fundació Valvi, Maguí Noguer, hi havia el crític d'art Pep Vallès, germà de l'artista Evarist Vallès, i Xavier Dalfó, fundador de la revista Canigó, que va dirigir entre el 1954 i el 1971. Entre el públic també hi havia la seva dona, l'escriptora Isabel-Clara Simó, i el director de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, Carles Coll.

Com a introducció a la tertúlia, l'artista figuerenca Mercè Huerta va llegir uns poemes de les germanes i cariàtides Montserrat i Maria dels Àngels Vayreda i de Fages de Climent –la seva cèlebre Oració al Crist de la Tramuntana–, que van sonar tot seguit cantats en una gravació de la soprano Clara Valero. A la Fonda Roca i en altres locals figuerencs dels durs i foscos anys cinquanta es trobaven un bon grapat de joves creatius i irreductibles per fer “moltes reunions, moltes xerrades i també moltes farres, siguem sincers, i així va sorgir la idea de fer una revista mensual”, com va recordar Dalfó sobre la complicada gestació de Canigó, una publicació culturalment molt activa que, segons Vallès, “va ser una tribuna en què ens vam poder esplaiar plàsticament”. Aquell grapat de joves poetes, artistes i bohemis va ser com un raig de llum perdurable en aquella Figueres de la postguerra, de la qual l'obra de Sibecas ha quedat com un magnífic testimoni gràfic.