Adéu, Manolo

“Era la persona més bona que he conegut. Ho dic sense dubtar-ho. Una persona entranyable.” Són les paraules emocionades del nebot i representant de Manolo Escobar, Gabriel García, poc després de saber-se la trista notícia de la mort del cantant. El saló de plens de l'ajuntament de Benidorm es va preparar ahir per rebre les despulles del cantant i facilitar així el comiat d'amics i admiradors. El funeral se celebrarà aquesta tarda. Escobar, de 82 anys, va poder morir a casa seva, ahir al matí, després d'haver estat ingressat fins fa poc a l'hospital de Benidorm, a causa d'un seguit de complicacions relacionades amb el càncer de còlon que patia.

Escobar va ser famós durant dècades –especialment als seixanta i setanta– per cançons com El porompompero, Mi carro, La minifalda, Que viva España i Viva el vino y las mujeres. En aquestes hores posteriors al decés, molts han recordat el que han qualificat de símbol, “banda sonora de tota una època”. L'última distinció que va rebre el cantant va ser la medalla al treball del President Macià 2013, que concedeix el govern de Catalunya.

Manuel García Escobar va néixer en Las Norias de Daza, El Ejido, Almeria, el 19 d'octubre del 1931 i va destacar com a cantant de copla andalusa i cançó espanyola, amb més de 80 discos editats. Els seus inicis, personals i professionals, estan molt vinculats a Catalunya. Amb quinze anys va arribar a Barcelona, i posteriorment la família es va instal·lar a Badalona, al barri de la Salut. El cantant també va estar treballant a Platja d'Aro. Precisament, sobre aquests vincles, el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, considerava ahir que Manolo Escobar “forma part de la història sentimental de moltes persones”. Mascarell va recordar que, després de venir d'Almeria, “va a ser a Catalunya on va desplegar la seva vocació i va trobar el primer coixí per realitzar la feina i la música que volia i projectar-se cap a la resta de l'Estat”, i va concloure: “Va ser acollit i es va integrar en aquells anys cinquanta i seixanta, en què la ràdio exercia una gran influència i les seves cançons eren molt escoltades.”