Un correfoc dels que només es veuen cada 25 anys

Hi va haver moments, a la nit de dissabte passat, que anava ben acollonit per la pujada de Sant Martí, pujada de Sant Domènec i carrer de l'Escola Pia. No era pas l'únic: a la travessia del Portal Nou i enmig dels trons, el soroll dels tambors, el foc, el fum i els Diables de l'Onyar, amb les seves ombres que es projectaven a les parets, una noia corria cap a un policia municipal per demanar-li com havia d'arribar a casa seva. “És que tinc molta por” li deia la noia. “Ui sí, l'any passat se'n van menjar un” li va contestar el policia, impassible. Com a bon representant de les forces de l'ordre, el policia posava les coses a lloc: el correfoc és un acte festiu. Però tot i sabent-ho, a estones, enmig de l'olor intensa de pólvora, jo vaig tenir la sensació que havia deixat de ser un periodista de comarques per convertir-me en corresponsal de guerra (amb tot el respecte pels autèntics). En Jaume Pasqual, el més veterà dels Diables de l'Onyar i portaveu de la colla, ahir em va fer passar una mica la vergonya per haver tingut por: “Volíem un correfoc molt intens i en aquells carrers volíem crear una sensació d'ofec, aclaparadora i asfixiant. I ho vam aconseguir” diu en Pasqual. I tant que sí. Pel recorregut que van triar, pel nombre de protagonistes (uns 70 diables i entre percussions i joglars, prop de 150 participants), per la quantitat de foc i pólvora (en Pasqual em diu rient que estaven al límit però que no van superar les quantitats permeses), dissabte els Diables de l'Onyar van fer un correfoc excepcional, un correfoc d'aniversari pels seus 25 anys.

L'espectacle final a la plaça Sant Domènec va ser un diluvi de foc i trons que escopien les bèsties, peixos, rodes i maquinàries de ferro a ritme de música desenfrenada, un espectacle pirotècnic que aixecava aplaudiments entre el públic bocabadat (parlo dels que ens ho miràvem de lluny és clar, no dels que saltaven embogits per allà mig, que eren força colla). I per rematar-ho, un intens castell de foc que va posar el llistó molt alt pel que es farà per final de Fires; un correfoc com els que només es veuen cada quart de segle, és el que tocava.