infantil. i. juvenil
lluís llort
Virtuts de formar part d'un lloc
No és el primer cop ni serà l'últim que la pregunta d'un nen provoca un conte. En aquest cas, la pregunta va ser: “Les illes tenen arrels?” Més complicat hauria estat crear una ficció si la pregunta hagués estat “les màquines d'ensulfatar cal desar-les en un espai fosc?” Bromes a banda, L'illa sense arrels, el conte que ens ofereixen Carlota Iglesias i Àngels Ribas, ben defensat per les il·lustracions d'Emma Reixach, utilitza tot d'elements atractius amb missatge incorporat de sèrie, com ara l'illa, el far, la flauta, les arrels, l'àvia, la barca... I el nen, Gerió, amb l'amic inseparable: l'ós de peluix Rull.
Complementant la narració i els diàlegs, sempre molt breus, unes sentències breus i poètiques salpebren l'acció: “Hi ha dies que la música canvia el món”, “Hi ha nits que tots som valents”, “Hi ha dies que el cor dicta les paraules”...
La moral queda clara en el darrer fragment: “Arrelem quan sentim que formem part d'un lloc”, que es podria contraposar a la llibertat de moviment i la descoberta, però això ho han de decidir els petits lectors...
Barcanova també ofereix un curiós llibre que hauria estat el de capçalera de Màrius Serra quan tenia 8 o 10 anys: Paraules mirall. És un llibre de palíndroms amagats entre textos breus, com ara els dos que hi ha a “La Cora, defensora de l'animal maltractat, a una vaga va nua. Els mossos, en veure-la pel carrer, s'hi acosten molt educats: –Mossos som; t'hem de multar!”
El llibre de Maria Enrich i Jesús Lladó està dividit en set apartats: De palíndroms, De menjar, De família, D'amor, De viatges, D'oficis i Calaix de sastre. Resulta molt interessant per despertar la creativitat ludolingüística. A més, inclou les sempre estimulants il·lustracions de Txell Darné, que utilitza amb mestria el collage, allunyant-se, però, de llocs d'aquesta tècnica ja massa transitats.